12 de juliol de 2018
12.07.2018

El TS condemna Espanya per no acollir els refugiats acordats per la UE

De 19.449 places d'asil assignades nomès es van cursar les corresponents al 12,85% ?Pedro Sánchez haurà de tramitar el 87% restant de les sol·licituds incomplides. L'Executiu va realitzar peticions a Grècia i Itàlia que no van rebre resposta

12.07.2018 | 10:27
El TS condemna Espanya per no acollir els refugiats acordats per la UE

El Tribunal Suprem (TS) va condemnar Espanya per incomplir els seus compromisos de tramitar les sol·licituds d'asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia, doncs nomès va cursar les corresponents al 12,85 % del contingent de 19.449 persones assignades per la UE després de la crisi de 2015.

Es tracta de la primera vegada que un tribunal d'un país europeu condemna un Estat per no complir les decisions comunitàries, que establien mesures provisionals per acollir els sol·licitants d'asil, en considerar-les de «caràcter vinculant i obligatori».

Amb aquesta decisió de la qual és ponent el magistrat César Tolosa, la Sala contenciosa administrativa va estimar de forma parcial el recurs de l'Associació de Suport a Stop Mare Mortum contra la desestimació, per silenci administratiu, de la sol·licitud formulada al Govern, en la qual demanaven que es declarés que Espanya havia incomplert les seves obligacions amb el contingent establert per la UE.

Després de la crisi de refugiats de 2015, provocada per la cruel guerra civil a Síria, el Consell Europeu va adoptar dues decisions per les quals es va assignar a Espanya un contingent de 19.449 persones durant dos anys, des del 25 de setembre de 2015 fins al 26 de setembre de 2017, de les quals en va oferir nomès un 12,85%.

Davant aquesta situació, els recurrents van sol·licitar en la seva demanda que es declarés que Espanya havia incomplert les obligacions periòdiques (oferir places de resituats, aprovar les llistes enviades i acollir-los), així com les finalitats establertes, i que s'ordenés al Govern que complís immediatament i amb caràcter urgent les citades obligacions.

L'advocat de l'Estat es va oposar a aquesta pretensió i va posar de manifest que Espanya estava realitzant les gestions necessàries per reclamar i resituar els asilats que li havien estat assignats, però que el procediment era laboriós.

Ara l'alt tribunal considera que l'incompliment de les decisions per part de l'anterior Govern de Mariano Rajoy implica «la condemna a l'Estat espanyol a continuar la tramitació en els termes previstos en les decisions i de conformitat amb els acords que en endavant adoptin les institucions comunitàries».

La condemna recau en Sánchez


D'aquesta forma, l'Executiu de Pedro Sánchez haurà de tramitar el 87% restant de les sol·licituds, doncs recorda que, en contra del manifestat per l'Advocacia de l'Estat, la Comissió Europea va subratllar en un document el 2017 que l'obligació legal de resituar als qui compleixen les obligacions no cessarà després de setembre, una vegada expirat el termini d'aplicació de les decisions.

La Sala va rebutjar plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE, com va sol·licitar subsidiàriament l'Advocacia de l'Estat, i entén que té competència suficient per exercitar el control de l'activitat de l'Estat de les obligacions derivades de la normativa de la UE.

«És cert que la tasca de supervisar l'observança del dret comunitari ha estat confiada a la Comissió», va assenyalar el tribunal, però va precisar que «aquesta prerrogativa comporta responsabilitats i obligacions específiques de les quals la Comissió no pot evadir-se», tot i que no ha iniciat cap procediment contra Espanya, la qual cosa dona via lliure al Suprem per examinar aquesta qüestió. Un informe de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR) reconeix que a data de 4 de març de 2018, de les 19.449 places obligades i disponibles, Espanya nomès n'havia ofert 2.500 (1.875 de Grècia i 625 d'Itàlia), únicament un 12,85 % de les seves obligacions finals acordades. De la mateixa manera, tampoc van complir amb la resituació de les persones refugiades. L'informe admet a data de 22 de març de 2018, que Espanya només ha resituat 235 persones des d'Itàlia i 1.124 des de Grècia; una quota de compliment inferior al 7%.

No obstant, el tribunal també va admetre que el Govern havia realitzat peticions a Grècia i Itàlia que «no havien merescut la resposta obligada, la qual cosa posa en relleu un elevat índex d'incompliment en les labors de coordinació que les decisions exigeixen per a un adequat assoliment dels seus objectius».

Però, el TS va afirmar que l'existència de greus dificultats administratives, que planteja l'advocat de l'Estat, «no pot constituir causa d'exempció de les mateixes, atès que la citada decisió, recull mesures flexibles, que no han estat al·legades ni utilitzades pel Govern».

El Tribunal Suprem espanyol va assenyalar que, com sostenia el Tribunal de Justícia de la UE, l'escàs nombre de reubicacions efectuades pot explicar-se per un conjunt de factors que el Consell no podia preveure, en particular, la falta de cooperació de determinats Estats membres. «La falta de compliment generalitzat de les citades decisions no constitueix justificació de la conducta omisiva que en el recurs es denuncia», va concloure la Sala.

L'alt tribunal considera que les decisions comunitàries incomplides –en aquest cas la decisió 2015/1523 amb vigència des de setembre de 2015 fins a setembre de 2017– per acollir els sol·licitants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia, eren de caràcter vinculant i obligatori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema