El president dels EUA, Donald Trump, va tornar a marcar ahir l'agenda de la tibant cimera de l'OTAN que va finalitzar ahir i va arremetre amb una duresa inusitada contra Alemanya, Bèlgica i Espanya, pel seu baix nivell de despesa en Defensa. L'esabroncada va ser de tal magnitud que va acabar obligant el president espanyol, Pedro Sánchez, a prendre la paraula per tornar a defensar els esforços espanyols, «sense confrontació». Ja fora de la sala, Sánchez va anunciar ahir que el seu Executiu assumeix el compromís dels països aliats de l'OTAN de dedicar el 2% del PIB en despesa de defensa l'any 2024, tal com ja va prometre l'anterior Govern del PP davant la resta de socis de l'aliança atlàntica en la cimera de Gal·les, el 2014.

Sánchez va dir tenir la intenció de mantenir el «full de ruta» traçat pel Govern de Mariano Rajoy en relació amb les despeses en defensa. El Govern anterior, al costat de la resta de socis de l'Aliança, es va comprometre a aconseguir que el 2024 el 2% del PIB es destini a defensa, però posteriorment l'exministra d'aquest departament, María Dolores de Cospedal, va reconèixer que per a aquest any Espanya només podria gastar l'1,53% del seu PIB.

«Recollim el testimoni d'altres administracions. No volem trencar la coherència de la política de defensa que Espanya ha aportat en les últimes dècades a l'OTAN. En aquest sentit, intentarem arribar a aquests compromisos fixats per l'anterior administració», va explicar.

Sánchez va recordar que en la cimera de l'OTAN celebrada a Gal·les el 2014 els socis de l'Aliança, Espanya entre ells, van assumir uns objectius d'increment de despesa que va dir es van complementar posteriorment amb el desenvolupament de capacitats de defensa i la contribució en operacions a la seguretat global. «El que fa el Govern és assumir el full de ruta que va ser marcat en cimeres prèvies i en el nostre ànim estarà arribar a aquests objectius l'any 2024», va insistir.

Però va advertir que això no depèn només d'ell, sinó que és el Parlament espanyol el que ha d'aprovar els pressupostos de l'Estat que recullen les despeses en defensa.

Després de qualificar de «raonable, possible i realista» seguir avançant en una major despesa de defensa, Sánchez va assegurar que «Espanya està fent un enorme esforç» per avançar cap a un repartiment equilibrat de les càrregues. «Som comprensius, empàtics amb les demandes de l'Administració nord-americana, però és també important subratllar que hem d'avaluar a cada estat membre en funció d'aquests tres criteris», va afegir.

Així, va explicar que Espanya ha incrementat notablement als últims pressupostos generals de l'Estat la inversió en defensa, però va reconèixer que queda encara un camí per recórrer fins al 2% del PIB. No obstant això, va destacar que en el que té a veure amb capacitats i contribucions, Espanya està «molt per sobre de la mitjana». En concret, va destacar que Espanya és un dels principals contribuents a les operacions militars internacionals. De fet, Sánchez es va oferir a participar en dues missions més i, així, va confirmar que Espanya es farà càrrec de la missió d'entrenament de l'Exèrcit de Tunísia per a la lluita contra el terrorisme.

En aquest context, va subratllar que Espanya és frontera sud d'Europa i per això l'estabilitat a la regió mediterrània és una prioritat política.

Per la seva banda Trump, va reconèixer finalment els «enormes progressos» dels seus aliats per augmentar la seva despesa militar. «Dimecres estava molt insatisfet i ells han reforçat considerablement els seus compromisos. Ara, estem molt feliços de tenir una OTAN molt forta, molt més forta que fa dos dies», va celebrar Trump.