Les rutes turístiques per les trinxeres, els búnquers i els espais de recreació de la Batalla de l'Ebre des de Mequinensa fins a la comarca catalana de la Terra Alta mantenen viu el record de l'enfrontament més llarg de la guerra civil espanyola que aquest 25 de juliol celebra el seu 80è aniversari, recordant les prop de 100.000 baixes que van patir entre els dos bàndols.

Els municipis de Saragossa i Tarragona assentats al costat del curs del riu commemoren aquesta setmana amb representacions teatrals un dels moviments militars més complexos de la guerra i que per a alguns historiadors com Fernando Martínez de Baños va ser "decisiu" per al triomf final del bàndol franquista.

"Tant els desembarcaments navals com l'encreuament de rius són dues de les fases més difícils en una guerra", explica a Efe el doctor en Història Martínez de Baños, qui ha dedicat bona part de la seva carrera professional a estudiar els vestigis de la guerra a la comunitat aragonesa.

La batalla va deixar per al record estratègies militars com l'obertura d'embassaments que van permetre la destrucció dels ponts que havien construït els republicans o el llançament de barcasses amb explosius per acabar amb les seves posicions tàctiques.

És un dels exemples d'una batalla que per a Martínez de Baños és representativa de la duresa que caracteritza a qualsevol guerra civil en la que l'objectiu principal és "anul·lar l'enemic" perquè el terreny ja està "conquistat".

L'enfrontament que es va prolongar des de juliol fins a novembre va obligar als milers de militars desplegats al llarg del riu a fer front a les altes temperatures de l'estiu i a conviure amb la brutícia, la calor i les plagues que assolaven les trinxeres.

"El mèrit és dels serveis sanitaris", apunta Martínez de Baños, qui comenta que algunes malalties com el tifus van minvar als dos bàndols durant la batalla.

L'historiador detalla la batalla com una de les quals va precisar un major volum d'artilleria durant la Guerra Civil. Les ràfegues de bales, els trets de morter i els bombardejos dels avions es van convertir en un element habitual a l'escenari bèl·lic.

Durant els últims 80 anys, alguns d'aquells objectes han estat recollits, restaurats i exposats per apassionats per la història com Miguel Ferragut, qui, juntament amb el seu company José Payas, han impulsat el Museu de la Batalla de l'Ebre de Faió.

"Creiem que pels objectes que han aparegut i pels testimonis que ens expliquen els nostres avis, la batalla a Faió va ser bastant important malgrat que no aparegui en cap lloc", diu Ferragut, qui des de fa 11 anys ha intentat involucrar a diferents institucions en el projecte.

La mostra alberga peces d'artilleria, uniformes originals, vehicles d'època, una ambulància utilitzada per al trasllat de ferits i fins i tot una col·lecció de 23 cartes manuscrites per un soldat, en les que narra tot el que va viure durant la guerra.

"El nostre museu no és només un magatzem d'armes, sinó que hi ha bastants històries personals tant d'un bàndol com de l'altre", explica Ferragut, qui reconeix que molts d'aquests objectes van aparèixer en les masies que els exèrcits utilitzaven com centres sanitaris o llocs de comandament.

El coneixement que aquesta parella de col·leccionistes atresora sobre la Batalla de l'Ebre els ha permès convertir-se en assessors de pel·lícules com 'Incerta Gloria', el llargmetratge dirigit per Agustí Villaronga el 2017 en el que apareixen diversos uniformes que actualment es poden veure al museu.

Tots dos col·laboren en la recreació de l'enfrontament a Faió, un espectacle que compta amb més de 300 artistes que travessen amb barcasses el riu, pateixen els bombardejos d'avions d'època i combaten amb armes de fogueig.

"L'abraçada que es donen els combatents dels dos bàndols quan acaba la recreació és un dels moments més emotius de l'any. Això ha de servir-nos per fer-nos pensar més sobre el que va ocórrer", afegeix Ferragut.