El president nord-americà, Donald Trump, ha advertit aquest dimarts que «qui faci negocis amb l'Iran no els farà amb els Estats Units», coincidint amb la recuperació de diverses de les sancions que van ser congelades després de l'entrada en vigor de l'acord signat l'any 2015.
«Les sancions de l'Iran s'han imposat oficialment. Són les sancions més dures aprovades mai i al novembre encara augmentaran un nou nivell», va afirmar Trump a Twitter, des d'on es va erigir en defensor de la «pau mundial» per les seves crítiques contra la República Islàmica. Sense esmentar expressament cap país o bloc, el mandatari nord-americà va subratllar que «qui faci negocis amb l'Iran no els farà amb els Estats Units».
La UE va posar en marxa aquest dimarts un mecanisme per protegir les seves empreses dels càstigs nord-americans amb l'objectiu, per exemple, de mantenir oberts els canals financers amb l'Iran i continuar amb les exportacions de gas i petroli. Trump va decidir el passat mes de maig retirar els Estats Units de l'acord nuclear, per virtut del qual la República Islàmica es comprometia a limitar la seva indústria atòmica a canvi de la retirada progressiva de les sancions internacionals en contra seu.
El magnat novaiorquès va donar llavors un període de gràcia de 90 dies per mantenir en suspens les mesures punitives, amb la intenció que en aquest termini de temps el règim dels aiatol·làs accedís a negociar un nou pacte, cosa a la qual el Govern de Hassan Rohani s'ha negat.
Vençut el termini, Estats Units ha recuperat la prohibició de comprar dòlars, el veto a les transaccions amb rials i relatives al deute iranià, sobre el comerç d'or i altres metalls preciosos, sobre el grafit, alumini, ferro, coure i el programari per a ús industrial i sobre el sector automobilístic.
Estatut de bloqueig
Ahir va entrar en vigor l'estatut de bloqueig, el mecanisme de la UE per protegir les empreses i els operadors econòmics europeus dels efectes de les sancions dels Estats Units contra l'Iran després de la retirada de Washington de l'acord nuclear amb Teheran.
L'estatut de bloqueig es va crear el 1996 per fer front als efectes de les penalitzacions contra Cuba, Líbia i l'Iraq. No obstant això, mai va fer falta aplicar-lo, de manera que s'estrenarà aquest dimarts després que la Comissió Europea l'hagi actualitzat perquè en el seu annex figurin les restriccions dels Estats Units a l'Iran.
Segons ha explicat la Comissió Europea, aquest mecanisme prohibeix a les empreses europees complir amb les sancions nord-americanes, els permet recuperar-se del dany causat i anul·la els efectes que les decisions de tribunals estrangers sobre aquest assumpte puguin tenir a la UE.
Les companyies, entitats o persones que disposin d'informació sobre qualsevol novetat derivada de la llista de sancions que pugui afectar els seus interessos econòmics o financers han de notificar-ho a la Comissió en un termini de 30 dies per poder aplicar aquesta legislació.
Les excepcions
La normativa també preveu excepcions en el cas que els riscos per incompliment de les sancions extraterritorials siguin molt elevats tant per a l'operador econòmic com per a la UE. En tot cas, Brussel·les haurà d'analitzar cada cas individualment abans d'emetre una autorització.
L'objectiu és mantenir els canals financers amb l'Iran i continuar amb les exportacions de gas i petroli. L'Executiu comunitari va presentar l'actualització de l'estatut de bloqueig el 6 de juny i entrarà en vigor després que ni el Parlament Europeu ni el Consell hagin presentat objeccions en el termini de dos mesos.
