La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel ha posat aquesta setmana en una situació difícil el futur polític del nou president del PP, Pablo Casado, en demanar al Suprem que l'investigui -imputi- davant dels indicis racionals que hauria pogut cometre dos delictes per obtenir el seu màster en Dret Públic per la Universitat Rei Juan Carlos I i que impliquen fins a set anys d'inhabilitació. Conclou que Casado va poder delinquir per suborn i prevaricació i desgrana de forma molt meticulosa en 54 pàgines tots els elements que la indueixen a sospitar.
La jutgessa estima que una senzilla diligència d'investigació per la policia judicial pot determinar l'efectiva antiguitat de la creació del document o la seva manipulació o elaboració posterior. Li crida especialment l'atenció que van passar poc més de quinze dies entre la comunicació del reconeixement de crèdits i la qualificació de tres de les quatre assignatures restants. No hi ha rastre documental ni dels treballs, ni del seu enviament a la universitat per correu postal, electrònic o d'un altre tipus. Els professors que el van qualificar han estat requerits per a l'aportació de tals extrems i res s'ha aportat. I li sembla «sorprenent» que, sense anar a classe, lliurés els treballs en persona com al·lega, de manera que no hi ha prova documental que n'evidenciï la remissió, «a diferència del que passa amb molts alumnes que sí que anaven a classe però lliuraven per mail els treballs».
Un «grup d'escollits»
La jutgessa recull, a més, que cap dels alumnes del grup ordinari, que acudien regularment a classe, recorden que Casado hi anés. I en el fullet informatiu que el president del PP va dir conservar del temps en què va cursar el màster «consta amb claredat, en l'apartat denominat fitxa tècnica, que la modalitat era presencial». Estableix, a més, que indiciàriament els que anomena «alumnes del grup d'escollits» no van anar mai a classe. De manera unànime declaren tots els alumnes ordinaris, els que sí que hi anaven, que es reconeixen entre ells, es recorden, tenen llistats utilitzats per tenir les seves dades de contacte, segons recull la jutgessa.
Aquest «grup d'escollits» està format pel mateix Casado i per les tres excompanyes que es troben ja imputades en la causa: Alida Mas Taberner, que llavors era subsecretària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana, sota la presidència de Francisco Camps ; María Mateu Feito, filla de l'exassessora de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito, mà dreta de Cristina Cifuentes, acusada d'anar a la URJC el dia que va esclatar l'escàndol per intentar tapar-lo; i María Dolores Cancio, que estava vinculada a l'Institut de Dret Públic. Cap de les tres conserva tampoc els treballs presentats per a ser qualificats ni un altre tipus de documentació que evidenciï que aquests treballs es van remetre als professors o que, d'alguna manera, mantenien relacions acadèmiques amb els professors que els havien d'avaluar.
Per contra, la jutgessa constata que la documentació aportada pels alumnes del «grup ordinari» és aclaparadora: treballs, de vegades en les seves successives versions d'elaboració, i correus electrònics remetent els treballs als professors, correus dels professors als alumnes acusant rebut de la recepció dels treballs, etcètera. «La comparació és certament significativa», escriu la instructora del cas.
A més, la jutgessa troba contradictori que Casado manifestés en entrevistes que llavors només era un estudiant anònim, de vint-i-pocs anys, o que era «molt poc», quan de l'informe de la Guàrdia Civil es desprèn que ja era diputat a l'Assemblea de Madrid i president de Noves Generacions del Partit Popular. Tot plegat porta la magistrada a concloure que Casado i les seves tres companyes van rebre un «regal o prebenda del que tenien determinats alumnes, que aconseguien la titulació sense cap mèrit acadèmic». I que aquest «grup d'escollits» era rellevant «en l'àmbit polític, institucional» o mantenia vincles d'amistat o professionals amb el director del màster, Enrique Álvarez Conde.
«Responsabilitat penal»
Per tot això, la jutgessa conclou que hi ha indicis racionals que Casado va cometre els delictes de prevaricació administrativa i suborn impropi, que podrien costar-li la seva carrera política, ja que, en cas d'una hipotètica condemna, preveuen una inhabilitació per a càrrec públic d'entre tres anys i mig i set anys. En la seva exposició raonada considera que hi ha «prou elements per entendre que dels fets exposats pogués derivar responsabilitat penal de l'aforat».
Així, la magistrada veu Casado com a «cooperador necessari» de la presumpta prevaricació que atribueix a l'exdirector de l'Institut de Dret Públic, Álvarez Conde, però no per les convalidacions, que són legítimes, sinó per la «qualificació arbitrària» de les altres quatre assignatures del líder del PP. Aquest delicte va ser agreujat en l'última reforma del Codi Penal, tot i que a Casado se li hauria d'aplicar el vigent en el moment dels fets amb penes d'entre 7 i 10 anys d'inhabilitació, com recull l'article 404.
Com que Casado no és funcionari públic, l'article 65.3 del Codi Penal assenyala que els jutges o tribunals poden imposar la pena inferior en grau a l'assenyalada per la llei per a la infracció de què es tracti, en aquest cas entre 3,5 i 7 anys. Des del punt de vista jurídic, la jutgessa esmenta la jurisprudència del Suprem per manifestar que qualificar una assignatura sense mèrit acadèmic és un delicte imputable també a qui no és funcionari públic, en aquest cas, als alumnes.
Per a la jutgessa, la conducta del líder del PP pot ser qualificada de cooperació necessària en el delicte de prevaricació administrativa, perquè es matricula al màster i paga les taxes acadèmiques, aporta el seu expedient acadèmic íntegre, sol·licita el reconeixement de crèdits i accepta el títol, que utilitza en el seu currículum. Respecte al suborn impropi, la jutgessa l'hi atribueix per la seva condició de diputat a l'Assemblea de Madrid en aquells anys. La magistrada entén que «rebre com a regal una titulació de màster» suposa una prebenda que encaixa en aquest delicte, encara que reconeix que és una pràctica «poc habitual», ja que «els exemples que la jurisprudència proporciona solen referir-se a qüestions materials, no a titulacions acadèmiques».
Rodríguez-Medel afirma que «l'important és que la mateixa naturalesa del regal (una titulació acadèmica) exigeix una participació activa del subjecte que el rep i que aquesta participació sigui anterior a obtenir l'obsequi». La jutgessa descarta que es produeixi un esgotament del delicte de suborn, «com podria ser-ho matricular al seu nom un cotxe que es regala» o que fos un regal de cortesia. «Es tracta de matricular-se al màster, pagar l'import de la matrícula, aportar l'expedient acadèmic previ i sol·licitar el reconeixement de crèdits, tot això per possibilitar donar una aparença de legitimitat a l'obtenció del títol acadèmic que es rep com a regal», afegeix. En la seva opinió, «aquesta participació, activa, prèvia i necessària per la naturalesa del regal vincula el suborn a la prevaricació administrativa que suposa la concessió arbitrària del títol acadèmic, conductes delictives en concurs medial».
