El PP ha intensificat la seva pressió contra la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i ha exigit el seu cessament per la seva posició en la defensa del jutge Pablo Llarena, un assumpte pel qual demanarà la seva reprovació al Congrés i al Senat, cambra on té l'èxit garantit gràcies a la seva majoria absoluta.

L'enduriment de les crítiques del PP, protagonitzat per la seva portaveu parlamentària, Dolors Montserrat, s'ha produït després que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi reafirmat que l'Executiu assumirà la defensa de Llarena davant la demanda civil presentada a Brussel·les contra ell per l'expresident Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers.

Sánchez ha deixat clar que la defensa del sistema judicial espanyol no és una qüestió privada, sinó d'Estat, de manera que el Govern central des de "el primer minut" ha atès les peticions del Consell General del Poder Judicial.

Les paraules del cap de l'Executiu, com les que va pronunciar ahir Dolores Delgado, descarten un viratge en la posició de l'Executiu respecte a aquest assumpte.

Però per al PP s'ha produït un nou "gir" en l'acció de l'Executiu i Sánchez "ha contradit" Delgado, de manera que han posat el focus sobre ella amb la petició de cessament immediat o, de no produir-se, l'amenaça de reprovació. Montserrat també ha exigit a l'Executiu una disculpa pública amb el magistrat.

La reacció de l'Executiu davant aquesta ofensiva ha estat la defensa de Delgado i la desqualificació d'una iniciativa que emmarca en la "lligueta de dretes" que creu que Pablo Casado manté amb Ciutadans.

La ministra, de la seva banda, ha sol·licitat la seva compareixença al Congrés per explicar els passos donats per defensar "la sobirania i immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols, tal com va sol·licitar el Consell General del Poder Judicial".

La demanda conté un "error" de traducció rellevant en les declaracions de Llarena en les que la sustenten, segons ha admès en declaracions a Efe l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, qui ha anunciat que posarà en coneixement del jutjat belga l'esmentada errata.

En concret, el jutge que ha instruït la causa del "procés" al Suprem va dir en ser preguntat per l'existència de presos polítics: "No és el cas que estem portant ara al Tribunal Suprem, es tracta de comportaments que apareixen recollits en el nostre Codi Penal i que, amb independència de quina hagi pogut ser la motivació que els hagi portat a les persones a cometre'ls, si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats".

En la traducció jurada al francès, aquesta última frase podria entendre's en un sentit més afirmatiu i traduir-se com "i sí és el que s'ha produït, cal fer una investigació".

Tant Gonzalo Boye com el lletrat belga Christophe Marchand han negat intencionalitat de falsejar les declaracions i han restat importància a aquesta part de les mateixes, atès que, segons el seu parer, allò rellevant és que el jutge es va pronunciar sobre el que és o no és un delicte polític.

La portaveu del Govern català i consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha coincidit en aquest diagnòstic i ha criticat de nou que l'Executiu plantegi assumir la seva defensa. En aquest cas, ha advertit que Llarena va demanar empara fora de termini, de manera que considera il·legal que se li concedeixi.

Tampoc està d'acord amb aquest suport el lehendakari, Íñigo Urkullu, qui ha argumentat que la demanda respon a unes declaracions "privades" de Llarena, realitzades "més com a polític" que com a jutge.

Urkullu no creu que la demanda qüestioni la sobirania jurisdiccional espanyola, com tampoc ho pensa Podem, el secretari d'Organització del qual, Pablo Echenique, ha reiterat que "allò sensat" és que Llarena "es pagui els seus propis advocats".

L'assumpte, més enllà de la seva vessant política, podria acabar en el Consell Fiscal, atès que els cinc vocals de l'Associació de Fiscals (conservadora i majoritària en la carrera) volen que la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, reclami al Ministeri tota la documentació que existeixi sobre l'assumpte.

Els fiscals veuen la demanda "un atac intolerable" a la democràcia espanyola, a la integritat jurisdiccional dels tribunals espanyols i a la independència judicial.

En termes similars, la plataforma d'advocats Moviment24DOS, considera que es tracta d'un "atac injustificat" a la jurisdicció espanyola, de manera que han anunciat que, si el jutge belga l'admet a tràmit, es querellaran contra ell per prevaricació i usurpació de funcions.

La querella es presentaria davant l'Audiència Nacional, segons han dit a Efe fonts d'aquesta plataforma, presidida per Nicolás González-Cuéllar, catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Castella-la Manxa i soci director del despatx González-Cuéllar Advocats, i en la que participen l'exfiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo i l'exjutge del Suprem Adolfo Prego.