03 de setembre de 2018
03.09.2018
Diari de Girona

Torna la por a l'«efecte dòmino» del Brexit

?Just quan les negociacions entren en una fase final crítica apareixen signes que algunes nacions com Itàlia, Suècia, Polònia o Hongria podrien seguir el camí del Regne Unit si aquest país es veu beneficiat amb la seva sortida de la Unió Europea

02.09.2018 | 23:50
Torna la por a l'«efecte dòmino» del Brexit

Just quan les negociacions del Brexit entren en una fase final crítica, la Unió Europea s'ha enrecordat de per què volia jugar dur amb el Regne Unit des del principi. Han tornat els temors que la retirada de Gran Bretanya del bloc pugui crear un «efecte dòmino» de països seguint el Regne Unit en la seva sortida, afirmen diplomàtics a Brussel·les. L'antagonisme del govern italià cap a la UE, l'augment esperat de la rellevància dels nacionalistes en les properes eleccions a Suècia i el desafiament als valors democràtics d'Europa a Polònia i Hongria estan impulsant una renovada determinació que la Gran Bretanya no es pot veure beneficiada amb el Brexit. Aquests recordatoris podrien dificultar que la primera ministra britànica, Theresa May, obtingui concessions de la UE.

Si bé els líders d'Europa no consideren que els convingui que les negociacions del Brexit fracassin, tampoc volen obrir la porta perquè altres països segueixin el mateix camí. «Si no controlem el Brexit correctament, podem tenir un efecte dòmino», va dir el president Emmanuel Macron a Copenhaguen dimarts. A causa del significatiu suport que va rebre el Front Nacional –que dona suport al Brexit– a les eleccions franceses de l'any passat, Macron té raons per adoptar una línia dura amb el Regne Unit

Quan la Gran Bretanya va votar per deixar el bloc el 2016, el temor que crearia un precedent a Europa estava molt present a la ment dels líders de la UE. És per això que es van unir al voltant d'un enfocament considerat innecessàriament dur i inflexible contra el Regne Unit, però que els caps de la UE creuen que és l'única manera de mantenir intacte el bloc.

La victòria de Macron i la reelecció del primer ministre holandès, Mark Rutte, després de vèncer l'euroescèptic i opositor a l'Islam Geert Wilders, va ajudar a dissipar els temors europeus d'un efecte col·lateral del Brexit. L'economia europea va respondre a l'impacte del Brexit millor del previst, els 27 governs de la UE van mostrar una unitat poc comuna en el seu enfocament per negociar amb el Regne Unit i les enquestes van mostrar un renovat suport a tot Europa cap a la UE. Mentrestant, a Gran Bretanya, el fracàs electoral i les amargues divisions en el govern de May van deixar al descobert el cost polític de la ruptura.

Ara la por ha tornat de nou a Brussel·les, a causa que les negociacions del Brexit es troben en un punt mort respecte de la futura relació entre el Regne Unit i la UE i per la forma com s'aconseguirà mantenir una frontera invisible entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. El Regne Unit vol més concessions per part de la UE, inclòs el dret a romandre en una part del mercat únic del bloc. Necessiten un acord per a novembre com a molt tard, expliquen els funcionaris.

«El fet que la UE s'enfronti a reptes cada vegada més grans fa que la seva posició cap al Regne Unit sigui encara menys flexible», va explicar Agata Gostynska-Jakubowska, investigadora sènior del centre per a la Reforma Europea Londres. «La situació a Polònia i Hongria i també el possible resultat a Suècia només estan reforçant aquesta narrativa», va afegir la investigadora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook