La directora general de Treball, Concepción Pascual, va presentar la seva dimissió per la polèmica del registre del sindicat de treballadores sexuals, i aquesta va ser acceptada per la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio. El Ministeri va explicar que la decisió de Pascual es produeix «en assumir voluntàriament totes les responsabilitats del registre dels estatuts de Otras, l'Organització de Treballadores Sexuals», que es va efectuar per part de la Direcció de la qual Pascual era la màxima responsable.
La polèmica va sorgir després que el 4 d'agost aparegués publicada al BOE una resolució per la qual la Direcció General de Treball donava llum verd a la creació del sindicat. La ministra va assegurar desconèixer «completament» la publicació d'aquesta autorització i va demanar a l'Advocacia de l'Estat que iniciés els tràmits per declarar nul·la de ple dret la resolució. El president del Govern, Pedro Sánchez, va qualificar el cas d'«incident administratiu» i va recordar que l'Executiu prepara una llei contra l'explotació sexual.
El secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment, José Luis Ábalos, va voler desvincular Valerio de l'autorització del sindicat, assegurant que desconeixia l'expedient, com tants que no passen per les mans dels titulars del ministeri. I sobre Pascual, va assenyalar que en aquest cas concret «potser no va saber interpretar, perquè a l'Administració General no tothom té una sensibilitat política, ni se li exigeix».
El sindicat Organització de Treballadores Sexuals va lamentar que «un Govern que diu ser feminista hagi forçat la dimissió d'una dona que va actuar complint la normativa vigent». El sindicat de treballadores sexuals, que té la seu a Barcelona i compta amb el suport de l'associació Aprosex i altres col·lectius de dones, va agrair a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la seva «valentia» per donar suport a la constitució d'aquest sindicat. Segons el sindicat, amb el gest de Colau de posicionar-se al costat de les treballadores sexuals «no guanyaràs vots, però sí el respecte de les de baix».
Per part seva, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va defensar que el Govern ha de «treure's la bena dels ulls» i assumir l'existència de la prostitució «sense hipocresia», i va advocar per la «regulació» d'aquesta tasca per als que l'exerceixen «de manera voluntària i sense coaccions».
Rivera va assegurar que la tracta de persones i les màfies que exploten «molts homes i dones» han de ser perseguides «sense treva», per al que es va mostrar obert fins i tot a negociar la necessitat d'endurir la legislació. No obstant això, va rebutjar les postures «prohibicionistes i puritanistes» que comparen les màfies amb aquelles persones que volen exercir la prostitució «en llibertat, sense coacció i sense patir judicis morals».
«No siguem hipòcrites»
«No siguem hipòcrites, posant-nos una bena als ulls no desapareixerà la prostitució -va afegir-. Tant de bo la prostitució no l'exerceixi ningú, però si algú vol fer-ho amb llibertat i de manera voluntària no pot estar desprotegit».
Per altra banda, Podem va afirmar que, abans d'obrir un debat sobre la legalització o no de la prostitució, el Govern ha de començar per «tallar ja» l'existència de l'Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Contactes (Anela), a la qual va qualificar de «patronal de proxenetes», una activitat que, segons va recordar, «sí està prohibida». La diputada Noelia Vera va admetre que hi ha un debat obert des de fa temps sobre la legalització o no de la prostitució, tot afegint que aquest debat «està al carrer» i ha de plantejar-se també al Congrés.
