El Senat dels Estats Units va aprovar la celebració avui del vot final que decidirà si el magistrat Brett Kavanaugh, sota investigació de l'FBI per presumpta agressió sexual, passa a formar part del Tribunal Suprem. La sessió d'ahir va desembocar en 51 senadors, és a dir, la majoria republicana, favorables a la votació d'avui, per 47 demòcrates i dos independents en contra. El procés fa així un pas endavant per posar Kavanaugh, nominat del president nord-americà, Donald Trump, al més alt estament judicial del país.

Una de les presumptes víctimes, Christine Blasey Ford, va comparèixer la setmana passada davant la Comissió de Justícia. El seu testimoni, lúcid, precís i contingut, ha donat peu a una investigació de l'FBI criticada pels demòcrates per la seva urgència i la seva falta de profunditat en ignorar més de 40 persones que podrien haver ofert llum sobre els fets el 1982, quan Ford va dir haver estat agredida.

Els advocats de Ford, de fet, van qüestionar en un comunicat la tasca de l'agència, en la mesura que consideren que «no pot qualificar-se de recerca» una anàlisi que no inclou una entrevista amb la suposada víctima o amb testimonis que acrediten la veracitat del que va explicar davant els senadors.

La Casa Blanca ja té en el seu poder les conclusions de l'anàlisi de l'FBI, fet pel qual espera passar pàgina com més aviat millor a «la revisió més completa de la història d'un nominat per al Tribunal Suprem». La votació d'ahir depenia dels resultats d'aquest informe, que sembla haver satisfet els republicans, qui per part seva acusen els demòcrates d'usar la suposada víctima amb fins polítics i obstaculitzar el president nord-americà.

Kavanaugh va admetre en una columna escrita al diari The Wall Street Journal que potser es va mostrar «massa visceral» en alguns moments durant la seva compareixença davant el Senat, en la qual va rebutjar les acusacions d'agressió sexual en contra seu. Segons el candidat de Trump, el seu testimoni és un «reflex de la frustració per ser acusat erròniament» d'haver agredit sexualment Christine Blasey Ford.

El president dels Estats Units va acusar de «cridaneres a sou» les dones que es manifesten contra els abusos sexuals durant el procés de nominació al Tribunal Suprem de Kavanaugh, al qual acusen de cometre perjuri. «Aquestes cridaneres dels ascensors són professionals a sou que només volen que els senadors donin mala imatge», va escriure Trump al seu compte de Twitter en referència als grups de dones que van acorralar als passadissos del Congrés els senadors favorables a Kavanaugh, com Orrin Hatch.

«No caigueu en el parany! I busqueu els que portin pancartes iguals, de fabricació professional, pagades per Soros i altres més», va assenyalar Trump en referència a George Soros, figura vilipendiada per elements ultranacionalistes i aficionats a les teories de la conspiració, que el consideren un titellaire de la política global.

«Aquests cartells que porten no els han fet al soterrani», va denunciar Trump, que va rematar el seu missatge amb l'etiqueta #esvalotadores, en un moment en què es compleix un any de l'emergència d'un altre moviment etiquetat a la xarxa, el #MeToo, a favor de les víctimes d'assetjament i violació silenciades durant tant de temps, com la doctora Christine Blasey Ford, una de les acusadores de Kavanaugh.

Trump reitera així el seu suport a un magistrat autoproclamat «independent» però que és considerat per analistes i juristes com un conservador que, en darrer terme, podria resultar essencial per revocar Roe vs. Wade, el cas del qual emergeix la doctrina favorable a l'avortament als Estats Units.

Més de tres-cents detinguts

La Policia del Capitoli va detenir dijous 302 manifestants que protestaven davant d'una oficina del Senat dels Estats Units, al costat del Capitoli, contra la candidatura al Tribunal Suprem de Brett Kavanaugh. Inicialment, els agents van arrestar 293 persones per «protestar de forma il·legal a l'entrada de l'edifici Hart del Senat».

Dues hores després, la policia va rebre diversos informes sobre un grup de manifestants que es trobaven a la quarta planta de l'edifici Dirksen de la cambra alta, que es troba en un carrer limítrof al Capitoli, on van arrestar nou persones més.

Tots els manifestants, entre els quals hi havia les conegudes actrius Amy Schumer i Emily Ratajkowski, han estat acusats de conglomeració i obstrucció, entre altres càrrecs.