12 de octubre de 2018
12.10.2018

Sánchez i Iglesias pacten un pressupost contra l'austeritat per revertir les retallades

El salari mínim ascendirà a 900 euros el 2019 i augmentarà l'IRPF per a les rendes més altes · El Govern del PSOE preveu recaptar 5.678 milions d'euros amb la reforma fiscal i la lluita contra el frau acordada amb Podem per als comptes

12.10.2018 | 00:08

Uns comptes d'esquerres. Això és el que van presentar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que han aconseguit tancar en dos mesos un acord pressupostari que suposarà una major despesa pública i més recaptació amb la finalitat de revertir les polítiques de l'anterior Govern del PP. Gravar a les grans rendes, fer que la banca pagui més per augmentar la despesa en dependència, educació o sanitat pública han estat les claus d'aquestes negociacions.

I és que aprovada la moció de censura contra l'expresident Mariano Rajoy, Pedro Sánchez va centrar el seu objectiu a guanyar-se els 67 diputats de Podem per acordar uns Pressupostos per 2019 expansius i socials.

El tret de sortida el van donar Sánchez i Iglesias el 22 d'agost quan van acordar per telèfon unir-se per canviar la Llei d'Estabilitat amb la finalitat d'aixecar el veto que el Senat posa actualment a la senda de dèficit públic en evitar que pugui tornar a votar-se al Congrés.

Eliminar el copagament


Tots dos dirigents van avançar ja un principi d'acord per eliminar el copago farmacèutic, actualitzar les pensions a l'IPC i baixar l'IVA dels productes de primera necessitat. Tots eren temes fonamentals per Podem i per al PSOE després de la pressió dels pensionistes als carrers i les grans marxes del vuit de març en favor de la igualtat.

Amb el reinici del curs polític es van crear diferents taules de negociació amb Podem, on la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va entrar en escena de forma intensa.

La fiscalitat ha pilotat aquest pacte i l'equip de Montero juntament amb el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, i els seus responsables econòmics, amb Nacho Álvarez al capdavant, han treballat braç a braç per apujar impostos a les classes altes, gravar a les grans empreses, a la banca i als grans patrimonis així com per lluitar contra el frau.

Un triomf que s'arroguen els uns i els altres i que Podem qualifica d'històric en afirmar: «Amb la mateixa il·lusió i esperança que el primer dia, però amb més experiència, cridem de nou: Sí que es pot»; al mateix temps que Sánchez va tuitejar: «Situar a les persones al centre de la política. Aquest és l'objectiu compartit que materialitzem».

Les negociacions que van començar a l'agost es van intensificar dijous de forma trepidant amb reunions ministerials al matí, durant el Ple del Congrés, i a la tarda. Només faltava que ho ratifiquessin Sánchez i Iglesias en persona i tanquessin alguns serrells en Moncloa, com així va ser en una reunió que tots dos van celebrar a última hora de forma discreta.

Cessions per les dues parts


No obstant això, encara que l'ambient negociador sempre ha estat bé i optimista, Podem va tibar la corda a l'últim moment en posar línies habitades en determinats temes com l'habitatge o la pujada del Salari Mínim Interprofessional. De fet, en aquests punts hi ha hagut cessions per les dues parts, ni els 1.000 euros que demanava Podem ni els 850 pels quals advocava l'Executiu, al final s'ha quedat en els 900 euros. També va haver-hi certa tensió entorn del nivell de renda que havia de vincular-se a una nova pujada de l'IRPF, que finalment s'ha fixat en els quals guanyen més de 130.000 euros anuals.

La formació habitada ha aconseguit que la banca pagui més en l'impost de societats, fins a un 18% en el tipus mínim, a canvi d'aparcar un impost específic per a aquest sector i aconseguir que el de transaccions financeres pugi al 0,2% per a la compravenda d'accions d'empreses espanyoles amb una capitalització borsària de més de 1.000 milions.

Des del 15 d'agost els dirigents de Podem van intercanviar documents i esborranys amb Hisenda per poder tancar l'acord que serà remès a Brussel·les com les línies generals d'uns comptes que encara necessiten per ser aprovades el suport d'ERC, PNB i PDeCAT, els partits que van donar suport a la moció de censura contra Rajoy.

El Govern insisteix a complir amb el seu calendari de presentar el projecte de Llei de Pressupostos a la fi de novembre, confeccionat amb la senda de dèficit del PP que dóna menys marge de despesa, però amb la confiança que durant la tramitació dels comptes al Parlament s'aprovi la proposició de llei que reformaria la Llei d'Estabilitat i permetria uns objectius més flexibles.

Recaptació


El Govern preveu recaptar 5.678 milions d'euros amb les mesures de la reforma fiscal i lluita contra el frau acordada amb Podem per als Pressupostos Generals de l'Estat de 2019, sense incloure els ingressos per cotitzacions, i una despesa al voltant de 2.082 milions d'euros associada només a l'Administració General de l'Estat (AGE), sense incloure per tant les despeses associades a les comunitats autònomes, que manegen Educació o Sanitat, ni la despesa relativa a la Seguretat Social en el qual s'inclou la revaloració de les pensions.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va quantificar les xifres de despeses i ingressos relatius únicament als Pressupostos de 2019, si bé ha reconegut que les xifres totals referides a l'acord aconseguit amb Podem «s'aproximaran» a les donades pel secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que eleva la despesa a 5.000 milions d'euros i els ingressos a 7.000 milions d'euros.

La portaveu del Govern, Isabel Celáa va apuntar que l'acord és solament un «anunci d'intencions» i «el principi del treball», ja que «cal seguir sumant» formacions.

Per altra part, el Govern del PSOE i Units Podem han inclòs en el seu acord pressupostari el compromís de «suavitzar» la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada en 2015 pel PP, coneguda com a llei mordassa pels seus detractors, i de despenalitzar les injúries a la Corona i l'ofensa als sentiments religiosos. Quant a la Llei de Seguretat Ciutadana, la reforma de la qual ja s'està tramitant al Congrés, PSOE i Podem es van comprometre a treballar sobre la base del text de modificació que va presentar el PNB i descartant la derogació completa que havia plantejat el Grup Socialista.

D'una banda, revertiran els articles de la llei del PP que, al seu parer, tenien per objectiu «descoratjar la protesta social» i «limitar els drets a la llibertat d'expressió i de reunió». En aquest sentit, es van comprometre al fet que l'absència de comunicació prèvia deixi de ser un obstacle per a les concentracions, sempre que es desenvolupin de forma pacífica.

Respecte a l'actuació policial, van subratllar que haurà de tenir com a guia «la dignitat de la persona i els drets humans», que els agents hauran de portar sempre una identificació «clarament visible», que el registre corporal només s'aplicarà en casos d'«indicis concrets i comprovables» i amb prohibició expressa del nu total o parcial del subjecte, i que en la comissaria només es pugui estar retingut un màxim de dues hores.

L'acord contempla també ajustar la quantia de les sancions econòmiques i la seva aplicació al criteri de capacitat econòmica del castigat, revisar «en profunditat» els tipus d'infracció amb base en la garantia del dret de manifestació.

Així mateix, s'aposta per «restringir al màxim» la possibilitat que manifestacions ofensives puguin ser perseguibles penalment i per això es modificaran els articles del Codi Penal que fan al·lusió als delictes d'ofensa als sentiments religiosos i injúries a la Corona.

En l'acord no s'esmenta a la presó permanent revisable que va establir el PP i que els socialistes van portar davant el Tribunal Constitucional, i sobre Justícia Universal ambdues parts esperaran l'informe encarregat pel Ministeri de Justícia.

Sanitat «blindada»


El Govern i Podem van acordar blindar el sistema sanitari públic contra les privatitzacions, per a això es crearà una comissió que en un termini de sis mesos analitzarà la situació i definirà les línies i estratègies per revertir-la, garantint el seu caràcter universal, gratuït i públic. Aquesta comissió estarà integrada per experts sanitaris, organitzacions sindicals, professionals i de pacients.

El text de l'acord va assenyalar que «s'ha utilitzat l'excusa de la crisi econòmica per afeblir la sanitat pública i propiciar la seva progressiva privatització», per la qual cosa «segueix sent necessari blindar el nostre sistema sanitari contra corrents privatitzadores i atacs per part de sectors interessats». A més, van acordar incloure un augment del finançament per a la dependència del 40%, un increment que es traduirà en 515 milions d'euros més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook