El Ministeri d'Economia i Empresa ha enviat una carta a la Comissió Europea, com a resposta a la missiva enviada des de Brussel·les alertant que el Govern podria incomplir l'esforç estructural de reducció de dèficit l'any que ve, en què l'Executiu remarca que el seu projecte de pressupostos inclou «el major esforç» estructural per al sanejament dels comptes públics des de l'any 2013.

El Govern subratlla que es tracta d'unes previsions «prudents» i avalades per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que suposaran la sortida d'Espanya del procediment de dèficit excessiu i que l'esforç estructural previst del 0,4% del PIB es troba dins del marge de flexibilitat de què disposa el Pacte europeu d'Estabilitat i Creixement.

Pel que fa al creixement nominal de despesa primari, Economia explica que aquest mateix marge de flexibilitat «només» el situa per sota del 0,5% del PIB permès i que és també inferior al creixement potencial nominal en el mitjà termini. Respecte al deute, sobre el qual la Comissió Europea també alertava que Espanya tampoc podria reduir-lo, el departament que dirigeix Nadia Calviño afirma que la determinació del Govern per reduir el nivell del passiu ha estat «clarament» remarcada, al mateix temps que avança un superàvit primari el 2019, és a dir, excloent el pagament dels interessos del deute espanyol.

Per donar suport a totes aquestes dades, el Govern es remet als avantprojectes de llei aprovats divendres al Consell de Ministres sobre la introducció de l'Impost a les Transaccions Financeres i el de Serveis Digitals, juntament amb altres mesures incloses en el projecte de Pressupostos, com la imposició d'un mínim per a l'Impost de Societats o l'augment de l'IRPF per a rendes superiors als 130.000 euros. Els efectes «haurien de ser presos en compte» per Brussel·les, detalla la missiva.

Finalment, Economia s'ha compromès a detallar les partides d'ingressos i despeses i el seu impacte, a més de proveir totes les explicacions sobre l'impacte que tindrà l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) en el pressupost de l'Estat. En un comunicat d'aquest divendres, el Ministeri també va contestar la Comissió al·ludint que, «a diferència d'altres anys», la carta enviada des de Brussel·les sobre les advertències del projecte de Pressupostos només era «un document tècnic» sense signar pel vicepresident i comissari europeus.

Tota la informació addicional serà enviada a la Comissió «dins del termini fixat», és a dir, fins al dilluns 22. Aquestes dades inclouran l'escenari pressupostari inercial a les polítiques constants i el detall dels avantprojectes de llei adoptats aquest divendres en el Consell de Ministres, el que permetrà una valoració «adequada» per part de l'organisme europeu.

De fet, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, al matí ja havia restat importància a la carta enviada per Brussel·les al Govern d'Espanya sobre el pla pressupostari de 2019 i va insistir que l'Executiu central «creu» que pot complir l'objectiu de dèficit i el de reducció de deute.

En declaracions als mitjans de comunicació, Ábalos va dir que la missiva de Brussel·les era «molt més positiva» que les que va poder rebre l'Executiu de Mariano Rajoy.

Per Ábalos, una mostra que Espanya «no està en cap fase d'alarma» ni de «cap gravetat» és que la carta de Brussel·les al Govern no ha estat remesa ni pel vicepresident de la Comissió o per cap comissari sinó per un director general. El ministre va explicar que el Govern, en la seva resposta a Brussel·les, faria algunes «observacions» sobre el compliment de l'objectiu de dèficit i de reducció de deute públic.

El ministre va fer aquestes declaracions abans de participar en el Global Youth Leadership Forum, que es va celebrar aquest dissabte a Santander.