El Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea, amb seu a Estrasburg, va avalar que Espanya no commutés les penes complertes a França a etarres empresonats en el seu territori per tal que passessin menys temps a la presó, en una sentència en la qual desestima les pretensions de quatre històrics de la banda terrorista i, per tant, d'una vintena que reclamaven el mateix.

D'aquesta manera, descarta que s'hagi vulnerat l'article 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, tal com al·legaven aquests quatre condemnats per terrorisme; és a dir, no creu que Espanya hagi violat el dret a la llibertat d'aquestes persones ni que hagi incorregut en la seva detenció il·legal en no acumular les penes com preveu una directiva europea de reconeixement de sentències penals entre Estats membres. Tampoc considera que se'ls hagi penalitzat de manera retroactiva.

No obstant això, en el mateix pronunciament condemna l'Estat a indemnitzar amb 2.000 euros Santi Potros, primer demandant, i amb 1.000 euros Kepa Pikabea, Alberto Plazaola i Francisco Múgica Garmendia (Pakito), respectivament, per no haver respost degudament als recursos judicials que van presentar sobre aquest assumpte.

Aquests demandants al·legaven que Espanya havia incorregut en una vulneració de l'article 7, segons el qual no es pot imposar a un condemnat una pena major a la prevista al Codi Penal en el moment en què va cometre el seu delicte. Els etarres entenien que en haver entrat en vigor la transposició de la normativa europea sobre acumulació de condemnes amb una llei aprovada l'any 2014, segons la qual no podrien beneficiar-se d'aquesta mesura els sentenciats abans de 2010, se'ls estava penalitzant de manera retroactiva.

Per part seva, el Ministeri d'Interior va mostrar la seva satisfacció per la sentència favorable a Espanya. El ministre Fernando Grande-Marlaska va acollir amb «satisfacció jurídica» la decisió, ja que durant la seva etapa com a president de la sala penal de l'Audiència Nacional es va pronunciar en el mateix sentit.

Paral·lelament, el portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, considera que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans és «una escletxa» de «l'excepcionalitat» que s'ha aplicat en política penal i penitenciària, i per la qual va advocar l'Executiu. En aquest sentit, Erkoreka va apostar per «un canvi del marc normatiu» que pugui «distendre l'ambient i facilitar la normalització política al País Basc».