Va preferir vostè anar-se'n de Cs a que l'expulsessin?

La notificació d'expulsió em va arribar després que publiqués la meva carta abandonant la formació. Després de publicar la dimissió, aquell mateix dia se'm va notificar l'expedient. Mai vaig tenir notícies que m'havien d'expulsar, però ells sí que van saber que jo me n'anava perquè la carta es va redactar 15 dies abans de la seva publicació i la vaig entregar a un grup d'amics per veure si es podia millorar. Una periodista em va trucar als pocs dies i sabia que em donaria de baixa. Cs també ho sabia.

Quins motius li ha donat la direcció per obrir-li un expedient d'expulsió?

L'entrevista a Puigdemont.

Què ha molestat d'aquesta visita a Carles Puigdemont?

És que crec que la visita és una excusa per distreure l'atenció sobre el contingut de la carta i intentar deslegitimar qui l'escriu. No crec que ningú pugui pensar que una visita privada afecti la política espanyola.

Han aprofitat llavors per fer-la fora?

No. Jo me n'anava. Ha estat una excusa per difamar i denigrar la imatge de qui està explicant el que passa al partit.

Una venjança?

Tampoc. Simplement una estratègia amb èxit de desviament de l'atenció. Els felicito.

Per què amb Puigdemont?

Per entendre millor què passa pel cap de tants polítics catalans que tenen molt a perdre en l'aspecte professional i personal. Què pensen fins al punt d'embarcar-se en un projecte tan injustificat, des del meu punt de vista, com és la independència de Catalunya. Dic injustificat perquè país més descentralitzat que Espanya no existeix. Em va semblar interessant preguntar-ho personalment a Puigdemont. Ho faria amb qualsevol. M'agrada escoltar altres punts de vista, és quelcom democràtic.

Puigdemont li va donar el seu?

Sí. Una altra cosa és que a mi no em convencin les seves explicacions. De fet, vaig rebatre el seu punt de vista. Això no treu que a mi no m'interessi com a espanyola la seva visió, i que no vull que me l'expliquin, sinó escoltar-la d'ell. Aquest debat em generava curiositat intel·lectual.

I recomanaria a altres polítics que ho facin?

No soc qui per recomanar res a ningú. El que sí que sé és que la polarització que tenim ara, amb polítics catalans a la presó amb penes de 30 anys i amb més de dos milions de persones convençudes que aquests polítics tenen raó i que els representen és una situació extraordinària, perquè no s'ha viscut mai abans, i cal buscar solucions extraordinàries. Que ningú es pensi que aquests dos milions de catalans abaixaran el cap i acceptaran aquesta situació.

Van coincidir en algun punt Puigdemont i vostè?

En cap. Però el to de l'entrevista va ser absolutament cordial i m'alegro d'haver-la tingut.

Quin és el seu posicionament sobre Catalunya i quines possibles solucions planteja al conflicte?

El meu posicionament és que em molesta profundament que es competeixi per veure qui treu més rèdit electoral per la situació de Catalunya. PP i Cs estan en aquesta carrera. És un interès electoralista sense interès en les solucions. Crec que quan estimes el teu país vols solucions, no guanyar eleccions. Treuen banderes, però això són objectes. Per aquest camí no anem bé. Pel costat de la dreta ja li he dit el que he vist. Des de l'esquerra es poden discutir les seves solucions, però almenys PSPV o Podem les estan proposant.

Va ser una visita oficial com a eurodiputada? Perquè vostè va usar mitjans del Parlament europeu com va ser el cotxe oficial.

Si qualsevol visita de treball es considera política, és a dir, que no és una cosa personal ni per treure profit familiar, es pot utilitzar. La meva feina no només consisteix a votar al Parlament. També consisteix a reunir-me i escoltar.

Va avisar vostè algú que tenia aquesta entrevista?

El meu entorn més proper: secretàries, assistents i servei de xofer del Parlament. Tampoc vaig publicant per aquí totes les entrevistes que he tingut. M'he reunit també amb Borrell o amb González Pons i tampoc he d'anar avisant el meu partit de tot, perquè tinc més de 40 anys, tres fills i no tinc per què avisar ningú del que considero la meva obligació.

Diu que Cs l'ha espiat.

És que ho he constatat. Vaig demanar un certificat i havien tingut accés al meu calendari parlamentari i al meu correu electrònic. Estan acostumats a aquestes pràctiques. He conegut expedients disciplinaris per crítiques a membres de la direcció del partit a grups privats del WhatsApp, he vist fets inèdits a les Corts Valencianes com que un diputat de Cs gravi un altre del PP per denigrar la seva imatge i vaig viure una prohibició constant de comunicació transversal entre càrrecs públics del meu partit. Em van prohibir fer reunions de regidors a la Comunitat. Els semblava perillós que ens comuniquéssim. Temien que es generés un lideratge fort al voltant de tota aquesta gent. És vella política.

Qui s'ha tret un pes de sobre amb la seva sortida, vostè o Ciutadans?

Els divorcis mai són una alegria. No guanya ningú. A mi m'hauria agradat que Cs fos el partit que jo creia que era i a ells no els ha agradat que algú publiqués aquesta carta sobre per què els han marxat més de 400 càrrecs.

Quina és la seva anàlisi sobre aquest transfuguisme intern?

Cs va pactar en el seu moment amb partits de l'extrema dreta i Albert Rivera va dir que va ser un error fruit de la inexperiència. Ara amb perspectiva veig que tot els va bé per aconseguir vots o càrrecs a les institucions. Això ha portat Cs a fer molts girs, no només ideològics, passant d'anar a dormir socialdemòcrates i aixecar-nos ultraliberals, sinó també des del punt de vista programàtic. Rivera li va dir a Rajoy no és no, que mai pactaria amb el PP. I després són els únics que no van pactar la moció de censura de Sánchez.

Què ha canviat en el Cs al qual vostè es va afiliar?

Tenia cabuda gent de centre i progressista en un partit que podia captar vots de la dreta. Però teníem clar un ideal de partit progressista. Quan es va estendre a la resta d'Espanya es va decidir anar només al vot de dretes per substituir els populars. Es va atreure agrupacions senceres del PP. Cs és un partit construït amb les runes del PP, és la seva marca blanca. A la Comunitat Valenciana o a Madrid és evident. Al final, el que lamento és que ha fet trossos l'esperança de molta gent de fer nova política. Qui vota Cs és com un mal menor perquè el PP ni entrenant ho pot fer pitjor.

Per què manté l'acta d'eurodiputada?

Entenc que són ells els que no han complert el seu programa, els que han fet transfuguisme polític, no jo, que segueixo mantenint la coherència programàtica. Vaig fer campanya per Cs quan ningú creia en nosaltres. He lluitat com la que més. Per això l'acta és també moralment meva.

Abandona la política?

Mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, però és el que em demana el cos.

Ha tingut ofertes d'altres sigles?

Sí. Però només si hi ha alguna cosa molt interessant tornaré.