Les seves gravacions han compromès personalitats influents, fins i tot les persones més importants. A la presó des de fa gairebé un any, un expolicia vol controlar Espanya, on el Govern rebutja cedir davant un «xantatgista». Comissari retirat de 67 anys, de contextura robusta i ulleres, José Manuel Villarejo és identificat com un dels actors clau en les anomenades clavegueres de l'Estat. «Villarejo dirigia una policia paral·lela que treballava per manipular la justícia, destruir causes judicials, al servei dels seus clients, les grans corporacions i els multimilionaris», resumeix el periodista Carlos Enrique Bayo sobre aquest personatge, que va entrar a la policia el 1973, dos anys abans de la mort de Franco. Anys després, va formar part d'un grup antiterrorista que lluitava contra ETA. Entre 1983 i 1993, en el marc d'una excedència com a policia, va manejar una sèrie d'empreses a través de les quals va realitzar treballs d'investigació. El seu nom apareix en els expedients d'alguns dels casos de corrupció més importants a Espanya i va ser fins i tot assenyalat per apunyalament en el marc d'un tèrbol cas d'abús sexual.
Però el «més escandalós» és que ell «és la punta de l'iceberg d'un entramat de l'Estat que es va crear precisament al final de la dictadura, quan va començar la transició i que ha sobreviscut 40 anys», assenyala Bayo, exdirector del diari Público, que va divulgar des de 2015 revelacions sobre el paper del comissari.
Villarejo està en presó preventiva des de novembre de 2017, però tots aquells que el van freqüentar poden sentir-se inquiets, ja que durant dècades va gravar secretament polítics, jutges, empresaris i policies, amb els quals va compartir àpats i confidències. És el cas de l'actual ministra de Justícia, Dolores Delgado. En una conversa recentment difosa, la llavors fiscal presumptament tractava de «maricón» l'actual ministre d'Interior o acusava magistrats d'haver freqüentat menors d'edat a Colòmbia. En els àudios, Villarejo va presumir d'haver creat una «agència de models» per obtenir «informació vaginal», és a dir, confidències fetes a prostitutes per personalitats polítiques o econòmiques.
El comissari arxivava tot i els investigadors li van confiscar «més de 20 terabits d'informacions» equivalents «a tres mesos d'emissió ininterrompuda de qualsevol cadena de ràdio», va revelar la ministra Delgado al Congrés. Davant les peticions de l'oposició a la ministra perquè dimiteixi, el president del Govern, el socialista Pedro Sánchez, va garantir que «no ens marcarà l'agenda política un corrupte» i un «xantatgista». Citant la Fiscalia Anticorrupció, Delgado va fustigar el «clan policial mafiós de Villarejo» per intentar «influir en la política nacional de seguretat» recolzant-se «en funcionaris i càrrecs policials, mitjans de comunicació i persones al servei de l'administració de justícia».
Villarejo «va crear fins i tot un institut d'estudis jurídics, on participaven els jutges i fiscals de les més altes instàncies judicials, cobrant per impartir classes a 600 euros l'hora», el que li permetia «tenir una relació excepcional amb ells», relata Bayo. Uns mesos abans de la seva detenció, Villarejo va oferir una entrevista a un canal de televisió on va revelar noms d'alts policies que li haurien donat ordres. Reconeixent gestionar una dotzena d'empreses, afirmava que aquestes li «van permetre actuar com a agent infiltrat (...) allà on l'Estat no podia intervenir».
L'operació Catalunya
Villarejo és sospitós d'haver participat en la coneguda com a operació Catalunya, sota el govern de Mariano Rajoy, dedicada a «fabricar informacions fraudulentes» contra els partits independentistes i «contra Podem», segons Delgado. S'hauria enriquit considerablement en cobrar per muntar campanyes de descrèdit, amenaçar persones o fer-les parlar. Segons el diari El País, és sospitós d'haver rebut milions d'euros per elaborar un informe contra un ministre de Guinea Equatorial, fill del president Teodoro Obiang Nguema, rival del seu germà, que ocupa la vicepresidència del país.
Villarejo «es creia intocable» perquè ningú tenia interès que «ell comencés a revelar el que sabia d'aquesta 'màfia de l'Estat'», afirma Bayo. L'any 2017, el periodista va gravar Villarejo assenyalant que si els diputats l'obligaven a comparèixer davant d'una comissió d'investigació «tindrien problemes, de veritat». «Si Villarejo comença a explicar les coses del PSOE els enfonsa, igual que si explica coses del Partit Popular», assegura el periodista. Ni el rei emèrit Joan Carles I va poder quedar al marge de les maniobres del comissari. En gravacions de Villarejo divulgades al juliol, la suposada examant del monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein afirmava haver-li servit de testaferro per ocultar part del seu patrimoni.
