El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va sentenciar que l'Audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals de l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune -per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna-, pel qual va ser condemnat per un delicte de pertinença a la banda terrorista ETA i segueix complint una condemna en ferm a 10 anys d'inhabilitació. No li concedeix cap indemnització, però li recorda que pot demanar a Espanya la revisió de la sentència.

La resolució estableix que s'ha produït una vulneració de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans -dret a un procediment judicial imparcial- sobre Otegi, Jacinto García, Rafael Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres, tots condemnats en aquell procediment, per la manca d'imparcialitat del tribunal. La decisió ha estat unànime de tots els membres del tribunal, entre els quals hi ha l'espanyola María Elósegui.

Pel cas Bateragune Otegi va complir sis anys de presó i està inhabilitat per exercir càrrec públic fins el 2021. El tribunal d'Estrasburg apunta en la seva sentència que quan hi ha hagut una vulneració de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, «la forma més adequada de reparació seria, en principi, un nou judici o la reobertura del cas a petició de la persona interessada».

Otegi i la resta de demandants poden amb aquesta sentència d'Estrasburg presentar recurs de revisió davant el Suprem, que és el tribunal que els va condemnar en ferm per intentar reconstruir Batasuna. Aquest recurs, regulat després d'una altra sentència del TEDH contra Espanya que va anul·lar la coneguda com a doctrina Parot, podria afectar la inhabilitació que impedeix Otegi presentar-se a les eleccions fins el 2021.

L'exportaveu de Batasuna va confiar que la seva inhabilitació per delicte de pertinença a la banda terrorista ETA decaigui «per sentit comú». «Avui no és el dia per parlar en termes jurídics d'aquesta sentència, ens agradaria centrar-nos en els termes polítics», va assegurar en una roda de premsa a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, per evitar respondre si recorrerà la inhabilitació davant la Justícia espanyola.

Otegi va celebrar la «justícia poètica i justícia política» que, segons el seu parer, suposa la sentència dictada per Estrasburg, en la mesura que «corrobora» el relat de l'esquerra abertzale en el fet que es «va construir» un cas contra ells per impedir la seva estratègia política.

Preguntat si el que ha passat a Estrasburg l'animarà a concórrer a les properes eleccions, Otegi es va declarar una persona «molt animosa», però no és un assumpte sobre el qual hagi reflexionant. «Estaré on vulgui la gent que estigui», va tancar, abans de concloure que «quan arribem a aquest riu, creuarem aquest pont».

Per part seva, les forces independentistes van reclamar frenar el que pot ser un «judici injust» sobre l'1-O, deixant en llibertat els dirigents independentistes presos i arxivant la causa, després de la «bufetada» del Tribunal Europeu de Drets Humans a la justícia espanyola pel cas Otegi. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va afirmar que la sentència del TEDH constata els «abusos» a Espanya i va dir veure «paral·lelismes» entre aquell judici i el del procés.

El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, va qualificar de «bufetada amb la mà plana» la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre Otegi i va advertir que els líders independentistes tampoc podran tenir un judici «just», per això va demanar la «immediata» llibertat dels sobiranistes a la presó i la tornada dels «exiliats».