La Comissió Europea ha rebaixat dues dècimes la seva previsió de creixement econòmic per a Espanya tant aquest any com el següent (al 2,6% i 2,2%, respectivament) i ha augmentat el dèficit públic previst per al 2019 fins al 2,1% del PIB, tres dècimes per sobre de l'objectiu del Govern i 8 pel que fa a l'objectiu pactat amb la UE.
Brussel·les creu, però, que Espanya tancarà aquest any amb una desviació de les administracions públiques equivalent al 2,7% del PIB, en línia amb les estimacions de l'Executiu de Pedro Sánchez, tot i que és un percentatge també cinc punts superior a la senda pactada amb les autoritats europees (del 2,2%) pel Govern del PP.
L'anàlisi sobre Espanya, inclòs en les anomenades «previsions de tardor», té en compte el pla pressupostari enviat pel Govern. No obstant això, l'Executiu comunitari mostra els seus dubtes sobre les previsions d'ingressos dels nous impostos plantejats, la taxa digital i el gravamen a les transaccions financeres, i sobre l'impacte de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), que podria provocar la destrucció o la no creació de 70.000 llocs de treball.
«Ara, en el seu cinquè any d'expansió, l'economia espanyola ha començat a mostrar senyals d'una suau desacceleració a la primera meitat de l'any», estableix el capítol dedicat a Espanya, en què també assegura que el ritme registrat al primer semestre es mantindrà estable durant la segona meitat de l'any gràcies a les mesures incloses als Pressupostos de 2018, que avalaran un consum privat que, en cas contrari, es moderaria.
Aquesta desacceleració s'explica, segons l'Executiu comunitari, precisament per l'alentiment del consum privat. En tot cas, l'informe destaca que la «sòlida» expansió de l'ocupació i el creixement «accelerat» dels salaris «haurien de seguir donant suport a l'augment de la renda disponible».
En relació al comportament del dèficit públic, l'Executiu comunitari destaca que s'alentirà el ritme de reducció, fins al 2,7% aquest any, per mesures incloses als Comptes d'enguany, com la pujada de les pensions, l'augment de la paga dels funcionaris i, en menor mesura, la baixada de l'IRPF a les rendes més baixes.
Pel que fa al 2019, Brussel·les calcula que el dèficit es reduirà fins al 2,1% del PIB gràcies al «ferm» creixement econòmic i l'impacte net de les mesures incloses a l'esborrany pressupostari del Govern per al proper any.
Dubtes sobre els ingressos
Però la Comissió Europea mostra els seus dubtes respecte les estimacions d'ingressos de nous impostos, entre els quals fa referència a la taxa digital i l'impost sobre les transaccions financeres, i dels efectes de la pujada del salari mínim. «Hi ha incertesa sobre el rendiment d'alguns dels nous impostos, així com sobre l'impacte fiscal de l'increment planejat del salari mínim», adverteix Brussel·les.
La Comissió Europea també afirma que la creació d'ocupació s'alentirà com a conseqüència de la desacceleració de la demanda final i per l'efecte «amortidor» de l'increment del salari mínim. Tot i això, remarca Brussel·les, la desocupació seguirà caient per assolir el 2020 el 13,4%, el nivell més baix des de 2008.
