és de 72 caps d'Estat i de govern, incloent Donald Trump, Vladímir Putin i la canceller alemanya, Angela Merkel i el president del Govern, Pedro Sánchez, assisteixen demà a París a les commemoracions del centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial. El president de França, Emmanuel Macron, amfitrió de l'esdeveniment, donarà un discurs sota l'Arc del Triomf, després de la qual cosa, els dirigents participaran en un Fòrum sobre la Pau que serà inaugurat simbòlicament per la canceller alemanya. Aquest fòrum podria convertir-se en una cita anual a la capital francesa per promoure un «multilateralisme reformat», va indicar la presidència francesa.

Un dels punts sensibles en la jornada serà la Plaça de la República, on hi ha convocada una manifestació contra la participació de Trump en les commemoracions. «Trump és el convidat d'honor de Macron en les cerimònies de l'11 de novembre. Com suportar la presència del polític que fa la guerra contra tots?», sostenen els convocants.

Avui, Macron i Merkel aniran a Compiègne, on va ser signat l'11 de novembre de 1918 entre l'Imperi Alemany i els Aliats l'armistici que va posar punt final a la Gran Guerra. «És el lloc de la revenja i serà el lloc de la reconciliació final», assenyala l'Elisi. «Seguirem els passos de Helmut Kohl i François Mitterrand en 1984 en Verdún», la imatge dels quals amb les mans entrellaçades durant una cerimònia es va convertir en un dels símbols més forts de la reconciliació francoalemana, va agregar.

Malgrat la importància de l'efemèride, gran part del protagonisme el tindran Trump i Putin, que mantindran una trobada «informal» aparti, en plena tensió entre Moscou i Washington per la imminent retirada dels EUA del tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi (INF).

El Kremlin dóna per descomptat que les intencions nord-americanes es materialitzaran finalment, malgrat que encara la denúncia del tractat no ha estat notificada oficialment, i espera explicacions dels EUA sobre les seves intencions en aquest sentit. «Encara hi ha moltes qüestions respecte a l'estabilitat estratègica, encara més en el context de la intenció d'EUA de retirar-se del tractat INF», va sostenir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

La principal inquietud dels països europeus és que es reprodueixi la crisi dels míssils dels anys 80, quan es van desplegar míssils d'abast intermedi a banda i banda del Teló d'Acer en el continent europeu.