La Mesa del Congrés va rebutjar admetre a tràmit la proposició no de llei registrada pel PDeCAT per a, entre altres coses, reprovar l'actuació de Felip VI en relació al «procés» i l'«abolició» de la Monarquia. L'òrgan de govern de la Cambra es va basar en l'informe corresponent dels lletrats del Congrés, que recorden que, segons l'article 56.3 de la Constitució, «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat», de manera que tampoc és objecte de control parlamentari. No hi va haver necessitat de votació.

A la iniciativa del PDeCAT es demanava una condemna expressa «del posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017», durant la jornada del referèndum. Els independentistes catalans també reclamaven que el Congrés manifesti «el seu compromís amb els valors republicans» i, «superant el caràcter monàrquic de la Constitució» de 1978, feia una crida a l'abolició de la Monarquia, titllant-la d'«institució caduca i antidemocràtica».

A més, aprofitava per censurar la judicialització del procés independentista català i les amenaces d'aplicació de l'article 155 de la Constitució i d'il·legalització de partits sobiranistes, així com per a instar totes les institucions a garantir «la lliure expressió de la pluralitat política a l'Estat».

Paral·lelament, el ple del Congrés va rebutjar una proposició de llei del PP que pretenia evitar l'exhibició a espais públics de símbols «excloents» com els llaços grocs o les banderes estelades i que, fins i tot, preveia la possibilitat de cessar els alts càrrecs que la permetessin. Només Ciutadans i UPN van donar suport a la iniciativa, mentre que el PP va acusar els socialistes de ser uns «traïdors» per haver-la rebutjat i va avançar que té una agenda reformista en aquest àmbit i seguirà intentant-ho.

Aquesta proposició, segons els populars, no intentava perseguir els ciutadans que col·loquin aquest tipus de símbols, sinó garantir que les autoritats tampoc ho fan i que a més ho impedeixen.

A la proposta, el PP recollia el règim sancionador ja contemplat a la Llei de Transparència i Bon Govern, que preveu des de l'amonestació a l'alt càrrec en cas d'infracció lleu fins al seu cessament per a les faltes molt greus que comporten la impossibilitat de tornar a un lloc similar entre 5 i 10 anys. En defensa de la iniciativa, la portaveu del PP, Dolors Montserrat, va assegurar que els catalans necessiten una «oportunitat» per «tornar a la concòrdia».