El Govern vol prohibir la matriculació i venda de cotxes dièsel i gasolina a partir de 2040 amb l'objectiu que el 2050 ja no circulin vehicles que emetin diòxid de carboni. La prohibició també afectaria els vehicles híbrids que no tinguin emissions zero. És una de les principals mesures que inclou la nova Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica, que el Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha lliurat a la resta de grups polítics. L'esborrany preveu també la prohibició del «fracking», la reducció dels gasos d'efecte hivernacle en almenys un 20% per a l'any 2030 i l'impuls de les energies renovables. En concret, preveu que el sistema elèctric es basi exclusivament en fonts de generació d'origen renovable.

El ministeri que dirigeix Teresa Ribera va presentar les línies mestres de la nova Llei de canvi climàtic i transició energètica. L'esborrany de la nova llei ja està en mans de la resta de grups del Congrés i s'haurà de votar a la cambra baixa un cop es tanqui el text defintiu. Destaca la mesura per prohibir la venda i matriculació de vehicles dièsel, gasolina i híbrids a partir del 2040, amb l'objectiu que el 2050 el parc mòbil ja estigui lliure d'emissions.

La mesura va en la línia del que ja ha regulat el Regne Unit i similar a França, que ha anunciat que prohibirà la venda de vehicles de combustió el 2040, mentre que Dinamarca, Irlanda, Alemanya i Holanda ho volen fer el 2030 i Noruega el 2025. L'Executiu no amaga que posant sobre la taula aquest calendari «envia senyals clars» per «dirigir» la producció de vehicles. Marques com Volvo ja han anunciat que a partir de 2019 només vendran cotxes elèctrics i Toyota deixarà de vendre vehicles dièsel a Europa a finals del 2018.

A més, l'esborrany estableix que els municipis de més de 50.000 habitants hauran d'habilitar zones anomenades de baixes emissions abans del 2023. A més, pel que fa al transport per carretera, el Govern estudiarà l'establiment de l'eurovinyeta per gravar els vehicles pesats de transport de mercaderies al seu pas per determinades infraestructures. També es vol obligar a ubicar punts de recàrrega elèctrica a les benzineres, en terminis diferents segons el seu nivell de vendes.

La llei té dues grans referències temporals -2030 i 2050- per reduir emissions, introduir energies renovables i millorar l'eficiència en l'ús d'energia. Per al 2030, es proposa reduir els gasos d'efecte hivernacle en almenys un 20% respecte els nivells del 1990 (que s'elevaria al 90% el 2050); arribar a un 35% de la penetració de les renovables en el consum d'energia i que el sistema elèctric es basi en un 70% en energies renovables (100% el 2050).

L'altre objectiu és millorar un 35% l'eficiència energètica. En aquest moment, les emissions a l'Estat estan un 17% per sobre del nivell de 1990. Per tant, l'objectiu marcat per al 2030 suposa reduir-les en 37 punts. Aconseguir que el 2030 es produeixi una reducció del 20% del total de les emissions significaria que en aquell any les emissions haurien de ser de 230 milions de tones, i això suposa per al 2030 eliminar una de cada tres emissions.

L'esborrany també preveu que, des del moment que entri en vigor la normativa, no es donaran noves llicències d'autorització, permisos d'investigació ni concessions d'explotació d'hidrocarburs a tot l'Estat, incloent també les prospeccions marítimes. Per tant, també es prohibeix el «fracking». El Govern preveu que les pròrrogues vigents no podran seguir més enllà del 2040.

La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, va afirmar que la proposta del Govern planteja «un horitzó prudent» per aconseguir una transició «ordenada» cap al vehicle elèctric.