Els Vint-i-set van donar un primer suport general a l'acord de divorci negociat entre Brussel·les i Londres, amb Espanya com a únic país que va condicionar la seva aprovació final al fet que sigui modificat per dotar-lo de major «claredat jurídica» respecte que qualsevol relació futura del bloc amb el territori de Gibraltar ha de passar primer pel consentiment espanyol. «La interpretació ha de ser clara: La negociació sobre la relació futura de la Unió Europea i el Regne Unit és diferent de la negociació sobre Gibraltar», va explicar Borrell a Brussel·les, on els responsables d'Afers Estrangers van analitzar la situació.
El cap de la diplomàcia espanyola va apuntar que el problema està relacionat amb l'article 185 del Tractat de Sortida, una referència que va aparèixer de sobte dimecres passat, i que Espanya no veu amb bons ulls, fet pel qual reclama la seva modificació. Es tracta d'uns paràgrafs que apunten que la UE i el Regne Unit han de negociar de manera «expeditiva» les condicions de la nova relació i això, «amb els seus millors esforços, de bona fe i amb ple respecte dels seus respectius ordenaments jurídics».
«Volem que quedi clar en la interpretació d'aquest text que les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea no s'apliquen a Gibraltar, que el que es negocia entre el Regne Unit i la UE té un àmbit territorial que no inclou el Penyal», va resumir Borrell, per destacar a continuació que el futur de les relacions amb Gibraltar s'ha d'analitzar «a part».
En plantejar la seva queixa, Espanya ha rebut garanties dels serveis jurídics del Consell quant a que el seu paper queda clar pel que fa a les relacions amb el territori gibraltareny, però l'Advocacia de l'Estat recomana que s'especifiqui ja i no depengui d'interpretacions futures. Des de l'inici de les negociacions, la Unió Europea ha reconegut en diversos moments el dret de veto d'Espanya a l'hora de negociar la relació futura amb Gibraltar i és aquesta condició la que el Govern vol que quedi reflectida en la terminologia tant a l'acord de divorci com a la declaració política sobre el futur.
Per prt seva, la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va assegurar que aquesta serà una «intensa setmana de negociacions» sobre l'acord de sortida del país de la Unió Europea. May, que s'ha enfrontat a uns dies difícils després d'anunciar que el seu gabinet ha donat suport al pla acordat per al Brexit, va treure importància a la possible moció de censura dins del seu partit, i fins i tot va afirmar que l'oposició no té els vots necessaris per impulsar-la «fins on jo sé». «Ara tenim davant una setmana intensa de negociacions», va reiterar la dirigent britànica de cara a la cimera convocada pel president de la Comissió Europea, Donald Tusk, per al proper 25 de novembre en un intent per tancar l'acord.
«Durant aquest temps espero que aconseguim elaborar i desenvolupar els detalls complets i definitius del marc que sustentarà la nostra futura relació amb la UE», va asseverar. «Estic segura que podem aconseguir un acord al Consell Europeu que es pugui portar a la Cambra dels Comuns», va continuar. La primera ministra britànica va advertir que la fase de transició per a la ruptura definitiva del Regne Unit amb la UE, prevista en principi fins a finals de 2020, no es pot ampliar més enllà de les properes eleccions parlamentàries, previstes per al 2020.
Ampliar els terminis
El cap negociador de la UE, Michel Barnier, va suggerir la possibilitat d'ampliar el període fixat inicialment per tancar detalls que puguin quedar pendents en els 21 mesos que transcorreran entre el 29 de març de 2019 i al 31 de desembre de 2020.
El líder de l'oposició laborista, Jeremy Corbyn, va rebutjar l'acord per al Brexit per «no respondre les necessitats del país». «El Govern està intentant forçar un mal acord que no compleix amb els requisits i necessitats del Regne Unit i que ens posa en perill de patir greus problemes econòmics», va assenyalar el líder de l'oposició laborista.
