El pitjor dels escenaris possibles contemplat pel Banc d'Anglaterra per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), que no s'aconseguís cap tipus d'acord sobre el Brexit i aquest tingués lloc sense cap període de transició, restaria fins a un 10,5% del PIB del país britànic en comparació amb la tendència de l'economia abans del referèndum celebrat el juny de 2016. En relació amb el nivell de l'economia previst per al primer trimestre del 2019, el PIB del Regne Unit en l'escenari més ombrívol plantejat per l'entitat arribaria a baixar un 8% per al 2023, una caiguda més important que la contracció del 6,25% registrada durant la Gran Recessió.

En el cas del mercat laboral, en què l'ocupació es manté en màxims històrics i l'atur registra mínims des dels anys 70, el Banc d'Anglaterra adverteix que en cas d'una retirada brusca i desordenada de la UE, la desocupació podria pujar fins al 7,5% i la inflació escalar fins al 6,5%, amb una caiguda del 30% en el preu de l'habitatge i el 48% en el de les oficines.

Per la seva banda, la cotització de la lliura esterlina en el pitjor dels escenaris possibles per al Brexit registraria una caiguda del 25%, mentre que el Banc d'Anglaterra es veuria forçat a respondre a la situació amb pujades dels tipus d'interès que arribarien a assolir el 5,50%, davant del 0,50% de l'actualitat.

Els escenaris plantejats pel Banc d'Anglaterra en resposta a la petició del Comitè del Tresor de la Cambra dels Comuns assenyalen, en canvi, que en el cas que el Regne Unit mantingués una «estreta» relació amb la UE després de la seva retirada, en línia amb l'acord de sortida proposat per la primera ministra, Theresa May, la pèrdua del PIB en comparació amb la hipòtesi de permanència a la UE es veuria minimitzada a un rang d'entre l'1,25% i el 3,75%.

D'aquesta manera, aquest escenari de relació estreta entre el Regne Unit i la UE oferiria al país britànic l'oportunitat d'incrementar fins a un 1,75% el seu PIB per al 2023 en comparació amb les anteriors previsions del banc central.

En qualsevol cas, l'anàlisi del Banc d'Anglaterra constata que la reducció del grau d'obertura de l'economia britànica reduirà la productivitat del país i el PIB a curt termini, situacions que es veurien «amplificades» en el cas que la retirada de la UE es produís sense acord i sense un període de transició.

D'aquesta manera, el banc central va assenyalar que adoptarà «tots els passos necessaris per assolir els objectius, sigui quina sigui la forma que adopti el Brexit», encara que va admetre que les perspectives d'inflació, creixement i ocupació depenen de manera significativa de la naturalesa d'aquesta retirada, particularment de la forma que prenguin els nous acords comercials entre la UE i el Regne Unit, així com si hi ha una transició suau o no, i com és la resposta de les llars i els mercats.

Per part seva, la primera ministra britànica va assegurar que, encara que el seu Govern no té intenció de promoure un segon referèndum sobre la sortida del país de la Unió Europea, tampoc hi ha temps perquè aquesta hipotètica consulta tingui lloc abans del 29 de març de 2019, data concreta del Brexit. «Crec que, pel que fa a un segon referèndum, és important que posem en pràctica allò votat pels britànics», va defensar May davant la Cambra dels Comuns.