02 de desembre de 2018
02.12.2018

El primer test es passa a Andalusia

Les eleccions d'avui serviran poc per veure l'evolució del PSOE de Pedro Sánchez, pero sí la del Partit Popular i Ciutadans

01.12.2018 | 23:51
El primer test es passa a Andalusia

La cita d'avui dels andalusos amb les urnes és la primera d'una sèrie que en principi hauria de culminar amb les generals, la convocatòria de les quals és la gran incògnita per aclarir. Seran renovats els escons de tots els parlaments, excepte els del català, si a Catalunya no hi ha avançament electoral, quelcom que tampoc pot descartar-se, així com les alcaldies i els governs en el seu corresponent nivell. Des de fa uns anys, a la política espanyola tot és provisional, i, per això, els electors esperen cada batalla electoral amb l'esperança que l'Estat recuperi l'estabilitat i adopti un rumb clar.

Durant el darrer mes, els dirigents polítics i els seus partits han estat bolcats a Andalusia. Les eleccions andaluses han aixecat grans expectatives. El fet que estigui cridat a votar el major cens electoral de les autonomies i que no competeixin partits nacionalistes fa inevitable que s'escrutin els vots buscant senyals del que pugui passar a les següents eleccions generals.


L'estratègia de Sánchez

La moció de censura ha canviat el clima polític i l'estratègia de Pedro Sánchez al capdavant del Govern central està generant molta incertesa. Les perspectives dels partits són incertes i s'espera de les eleccions que ajudin a aclarir el futur immediat de cada partit. Ja que sembla segur que cap aconseguirà una majoria absoluta, s'espera amb interès la formació de l'executiu autonòmic, que revelarà la disposició i les preferències dels partits a l'hora de pactar.

No obstant això, encara que resulti impossible ignorar la incidència que els resultats, amb total seguretat, tindran en la política estatal, les eleccions són en primer lloc autonòmiques i, com a tals, tenen ja un elevat interès. Andalusia és l'única comunitat autònoma on encara no hi ha hagut alternança en el govern. El 2011 el PSOE va patir la seva primera derrota electoral, però va poder mantenir-se al poder gràcies al suport d'IU. La percepció de la situació general de l'autonomia és negativa, la valoració del gabinet de Susana Díaz és més aviat desfavorable i hi ha una majoria partidària del relleu en el govern, però el PSOE és el favorit indiscutible per guanyar les eleccions. Només falta saber si ho farà amb un suport electoral augmentat o reduït. L'hegemonia del PSOE a Andalusia dona símptomes de declivi, però una poderosa inèrcia de dimensió històrica el sosté al poder.

Els electors andalusos declaren que concedeixen prioritat als assumptes de l'autonomia, però la resta de ciutadans, lògicament, paren atenció a aquestes eleccions per les deduccions que es pugui fer d'elles en la política estatal. Al contrari que en altres ocasions, el resultat del PSOE tindrà un significat menor en relació amb les seves possibilitats en les properes generals. La fortalesa del lideratge de Susana Díaz a Andalusia singularitza el procés electoral i impedeix fer qualsevol extrapolació dels resultats sense més precisions. A això s'afegeix que tot i les complexes complicitats a què tots dos s'han vist abocats, la seva rivalitat amb Pedro Sánchez a la pugna per la secretaria general del partit marca diferències en la seva actuació política i que es podran veure reflectides en una resposta diferent dels votants. De manera que aquestes eleccions serviran poc per comprovar l'evolució del suport electoral al PSOE de Pedro Sánchez.


PP i Cs se la juguen

No obstant això, són una prova de foc per a Pablo Casado i per a Cs. El veritable interès de les eleccions andaluses es concentra en saber en quin ordre quedaran el PP i Cs, perquè és segur que els dos seguiran trajectòries oposades, un ascendent i un altre descendent, depenent de quin sigui el resultat. Cal tenir en compte el que això pot suposar per al sistema espanyol de partits. Cs aspira a confirmar que està en condicions d'arribar a la Moncloa, un objectiu que persegueix amb afany. Els andalusos indicaran a Pablo Casado si la seva proposta d'anar-se'n a la dreta per reunificar l'espai electoral ha estat un encert, si aquest és avui un objectiu possible, i als dirigents del PP els farà pensar sobre la decisió que van prendre un dia de posar el partit en mans de Pablo Casado.

Els pronòstics no li són propicis. Cs més que duplica els seus vots, amenaça la posició del PP de primer partit de l'oposició i es reserva un marge de maniobra per pactar a dreta i esquerra. A més, podria fer la seva primera aparició parlamentària Vox, la primícia que pablo Casado vol evitar com sigui.

Veure's superat i relegat per Cs seria un cop dur per al PP i per a Pablo Casado, un pèssim auguri per als dos. Però en el supòsit contrari, els plans de Cs patirien un nou retard, amb la consegüent frustració entre els seus dirigents i simpatitzants. El PSOE de Pedro Sánchez potser haurà d'esperar a les eleccions de maig per conèixer les intencions que pugui tenir la societat espanyola quan sigui el moment d'anunciar la seva sentència política sobre el govern de l'Estat. Així doncs, caldrà prendre nota del que passi avui a Andalusia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook