L'espanyol Carlos García Juliá, un dels condemnats per l'anomenada matança dels advocats d'Atocha, ocorreguda en 1977, va ser detingut el dimecres a la ciutat brasilera de Sao Paulo per agents de la Policia Federal, van confirmar ahir fonts oficials brasileres. L'espanyol, que era buscat des de feia algun temps al Brasil, va ser localitzat en la nit del dimecres en una residència a Barra Funda, barri de la zona oest de la ciutat brasilera més gran, en la qual se li va identificar i se li va detenir, va informar la Policia Federal en un comunicat.
La Policia Federal va identificar que aquest individu estaria residint al Brasil amb falsa identitat i va començar a buscar el seu parador amb el suport dels seus agents que actuen en la Interpol, segons la nota.
Fonts de l'ambaixada d'Espanya a Brasil van informar que representants de la Policia Federal i de la Policia espanyola concediran avui una roda de premsa en Sao Paulo per divulgar els detalls de la captura i de la seva possible extradició.
Carlos García Juliá, de 65 anys i que tenia 24 quan va perpetrar els assassinats, va ser condemnat per l'Audiència Nacional d'Espanya a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats, igual que José Fernández Cerra, l'altre pistoler que va irrompre en el despatx laboralista a Madrid.
La Policia Federal brasilera no va donar ahir informacions fins ara sobre la detenció del terrorista d'ultradreta, però el seu arrest ja va ser comunicat a les autoritats espanyoles i confirmat a Madrid per fonts de la investigació. Fonts consultades es van abstenir d'aclarir si Espanya ja va sol·licitar l'extradició.
Llarg historial criminal
L'any passat, no obstant això, l'Audiència Nacional d'Espanya va actualitzar davant el Ministeri de Justícia la petició d'extradició de García Juliá que havia estat enviada al Govern de Bolívia, on se suposava que s'amagava el pròfug.
El terrorista, que pertanyia a la Falange i a altres grups ultradretans, estava pròfug d'Espanya des de 1994. Aquest any, quan havia complert 14 anys de presó, un jutge li va autoritzar a viatjar a Paraguai quan estava en llibertat condicional, amb l'excusa que tenia una oferta de treball d'una naviliera. Juliá va aprofitar un buit legal per marxar a Asunción i va arribar a presentar-se en l'ambaixada espanyola, on es va inscriure com a transeünt. Aquest mateix any la decisió va ser revocada, i un tribunal va sol·licitar a García Juliá que tornés a Espanya, sense èxit. Dos anys després va ser detingut a Bolívia per tràfic de drogues i finançament de grups paramilitars i empresonat en una presó d'alta seguretat de la Pau.
El 24 de gener de 1977, en plena Transició, els dos pistolers ultradretans van irrompre en el despatx laboralista i assassinar-vos a trets als advocats Enrique Valdelvira, Javier Sauquillo i Luis Javier Benavides, l'estudiant Serafín Holgado i l'administratiu Ángel Rodríguez. El seu atac va deixar ferits de gravetat a Alejandro Ruiz-Huerta, Luis Ramos, Miguel Sarabia i Dolores González Ruiz, esposa de Javier Sauquillo.
La coneguda com a Matança d'Atocha es va convertir en un dels símbols de la transició a la democràcia a Espanya, quan quedaven dos mesos per a la legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i a cinc mesos de les primeres eleccions democràtiques després de quatre dècades de dictadura.
Amb la captura al Brasil de García Juliá es tanca un serrell, però planeja la incògnita sobre el parador del principal fugitiu de la matança: Fernando Lerdo de Tejada, pròfug des de 1979.
