La primera ministra britànica, Theresa May, va confirmar davant la Cambra dels Comuns que sol·licitarà l'ajornament de la votació sobre l'Acord de Retirada de la Unió Europea que s'havia de celebrar avui per buscar «noves garanties» sobre la frontera irlandesa per a les quals no va fixar cap calendari. May ha estat objecte de pressions tant des de fora com des de dins del seu partit perquè reclami més garanties a la Unió Europea de cara a la ruptura definitiva, en particular pels dubtes que suscita la salvaguarda prevista per a la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, sense una data concreta de finalització.

Els dubtes que genera l'actual acord de retirada vaticinaven un fracàs en la votació prevista inicialment per a avui, tot i que fins ara el Govern sempre havia negat qualsevol canvi en el calendari previst, al·legant que -com va repetir May ahir- el text que està ara sobre la taula és «el millor» possible.

La primera ministra va assegurar que, arribats a aquest punt, la «pregunta fonamental» és si els diputats volen realment que el Regne Unit surti de la Unió Europea, ja que considera que, en cas afirmatiu, cal que totes les parts facin concessions. May, però, va admetre que encarava sense opcions la votació d'avui i ha accedit a buscar noves «garanties» que permetin resoldre els dubtes que suscita l'acord sobre la frontera irlandesa, on va defensar que són necessàries «solucions reals i factibles» per evitar l'anomenada «frontera dura». May va assegurar que durant el cap de setmana ja ha parlat amb altres dirigents sobre l'actual situació i va anunciar que en els propers dies es veurà amb diversos líders europeus per plantejar-los la seva última postura.

La Cambra dels Comuns iniciarà el 21 de desembre el seu recés de vacances, del qual no tornarà fins al 6 de gener. El temps va en contra de May si es té en compte que el vistiplau parlamentari ha d'arribar, com a molt tard, el 21 de gener de 2019. A més, segons el que estableix el Tractat de la UE, la sortida del Regne Unit tindrà lloc -amb o sense acord- dos anys després de l'activació de l'article 50, és a dir, el 29 de març del 2019.

Al debat es va sumar una nova variable després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi dictaminat que Londres té dret a paralitzar tot el procés de forma unilateral, sense comptar amb el consens dels altres estats membre del bloc. El Govern britànic ha descartat fer marxa enrere a tot el procés, de la mateixa manera que també ha deixat clar que no promourà la convocatòria d'un segon referèndum. En aquest sentit, al·lega que la seva obligació és complir el mandat sorgit de la consulta del 23 de juny de 2016, quan un 51,9 per cent dels votants es va pronunciar a favor de Brexit.

May va demanar als qui defensen la repetició del referèndum que siguin «honestos» i assumeixin «el perill de dividir el país una altra vegada». Així mateix, va dir que encara que ella mateixa va votar en contra del Brexit, ara entén que el seu «deure» és complir amb el resultat que va sorgir d'aquella consulta. El debat va estar marcat per un ambient aspre en què el president de la Cambra, John Bercow, va haver de cridar a l'ordre en diverses ocasions als legisladors. Es van escoltar crits de «dimissió» durant el discurs de la primera ministra, al qual va respondre per part del Partit Laborista seu líder, Jeremy Corbyn.

El dirigent opositor va titllar de «caòtic» el Govern, que estaria en un «complet desordre». «Estem en una situació extremadament greu i sense precedents», va afirmar, en lamentar que s'hagi ajornat a darrera hora la votació malgrat que des de fa «setmanes» ja se sabia quin seria el resultat en cas de dur-la a la pràctica. En tot cas, el Partit Laborista ha descartat de moment la moció de censura.