La primera ministra britànica, Theresa May, va sobreviure a la moció de censura convocada contra ella per part del seu propi partit, descontent amb l'acord de retirada pactat per Londres i Brussel·les, segons va anunciar el president del Comitè 1922, Graham Brady. El president del comitè va detallar que la votació es va tancar amb 200 vots a favor de May i 117 en contra. La primera ministra necessitava almenys 159 vots, la meitat més un a la cambra.

Si hagués prosperat aquesta iniciativa «rebel», May hagués estat deposada com a líder del Partit Conservador i, en conseqüència, també hauria d'haver deixat el seu lloc com a primera ministra, donant lloc a un nou procés intern per ocupar les dues vacants.

Hores abans, la pròpia May havia anunciat als diputats del Partit Conservador que no competirà per la reelecció en els propers comicis, previstos per al 2022, en el marc dels contactes per sobreviure a la moció de censura. Els conservadors descontents amb l'acord de retirada pactat per Londres i Brussel·les van aconseguir dimarts a la nit el mínim de 48 cartes que era necessari que els membres del grup parlamentari enviessin al Comitè 1992 -òrgan de govern del Partit Conservador a Westminster- per activar la moció de censura.

La primera ministra va expressar la seva «satisfacció» després d'haver superat la moció de censura i va destacar que seguirà treballant per aconseguir l'aplicació de l'acord de Brexit. «Em satisfà haver rebut el suport dels meus col·legues en la votació», va dir des de Downing Street.

«Si bé estic agraïda per aquest suport, un nombre significatiu de col·legues han votat contra mi i he escoltat el que han dit», va manifestar, abans de destacar que el Govern «ha de seguir amb la feina d'aconseguir el Brexit per al poble britànic i construir un futur millor per a aquest país».

L'amenaça de la moció de censura ha planat sobre la primera ministra britànica durant tot el procés del Brexit, però la seva situació s'ha deteriorat encara més en els últims dies per la seva decisió de suspendre sense nova data la votació prevista per a dimarts al Parlament perquè els diputats aprovessin o rebutgessin l'acord de retirada.

May va contraatacar amb una ronda de contactes amb els diputats conservadors, que va tenir lloc durant el dia al seu despatx de Westminster. Segons van explicar alguns d'ells, els va revelar els seus plans de futur com a garantia per superar la moció de censura. «Les seves primeres paraules han estat 'no convocaré eleccions anticipades', al que després va afegir que no pretén liderar-nos a les eleccions de 2022», va explicar el diputat conservador Alec Shelbrooke.

La ministra de Treball i Pensions, Amber Rudd, ho va confirmar i va destacar que havia estat un moment «molt emotiu». «Ha dit 'al meu cor vull fer-ho però reconec que no ho faré'», va relatar.

George Freeman, un altre dels presents en aquestes reunions, va celebrar que May finalment «hagi escoltat» la voluntat del partit. «Una vegada que hagi aconseguit un Brexit ordenat, farà un pas enrere perquè s'esculli un nou líder per a la reunificació i la renovació que necessitem», va escriure a Twitter.

En tot cas, el desafiament llançat per desenes de diputats conservadors contra la primera ministra ha obert una carrera per la hipotètica successió sense un clar favorit i en la qual apareixen tant membres de l'actual Administració com veus discordants amb l'actual línia política com Dominic Raab o Boris Johnson.

Raab, que durant cinc mesos va ser el principal negociador del Govern britànic per al Brexit, va abandonar el gabinet per la seva disconformitat amb l'acord de retirada. Segons Sky News, és el favorit en les apostes, en la mesura que va votar a favor de la sortida de la UE en el referèndum de 2016 i ha tingut un paper clau en el debat que més preocupa ara als britànics.

En contra de Raab juga l'escàs temps que porta al primer nivell de l'esfera política, aquesta del qual sembla no voler desenganxar-se Boris Johnson. El que va ser alcalde de Londres i ministre d'Exteriors va abandonar el Govern al juliol en protesta per les negociacions del Brexit i, des d'aleshores, ha estat molt crític amb May.

En tot cas, una majoria de ciutadans aposta per la continuïtat de May en el càrrec, entre altres coses perquè consideren que l'acord per al Brexit assolit per ella amb Brussel·les no pot millorar-se. Així es desprèn del sondeig publicat per YouGov amb motiu de la moció de censura. El 40 per cent dels consultats aposta per la permanència de May, davant del 34 per cent que opta per la seva sortida per deixar pas a un nou líder conservador i primer ministre.

Per part seva, el Parlament Europeu va avisar al Regne Unit que no ratificarà l'acord de sortida negociat entre Londres i Brussel·les si s'altera la solució d'emergència que inclou el text per evitar la tornada a una frontera «dura» a l'Úlster, tal com reclamen els diputats britànics per donar el seu vistiplau a les condicions del divorci.

Paral·lelament, el president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar que, tot i que el Regne Unit finalment no aprovi l'acord negociat amb Brussel·les per al Brexit, les garanties sobre Gibraltar que Espanya va obtenir del Consell i la Comissió Europea «seguiran en vigor» i no decauran. Es tracta de les dues declaracions en què es deixa clar que Gibraltar no formarà part dels acords de la relació futura de la UE amb el Regne Unit, sinó que haurà de ser objecte d'acords separats que hauran de ser negociats.