El Govern ha aconseguit tirar endavant al segon intent el camí pressupostària per al període 2019-2021 amb els vots a favor de PSOE, Units Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Compromís, davant els vots en contra de PP, Ciutadans, EH Bildu, Fòrum Astúries i Coalició Canària. No obstant això, la majoria del PP al Senat tornarà a rebutjar dijous que ve.
En concret, el Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat l'acord sobre els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per 2019-2021 proposat pel Govern, amb els vots a favor de 176 diputats enfront dels 168 vots en contra.
Aquesta mateixa senda, rebutjada per la Cambra Alta al juliol, eleva al 1,8% el dèficit de l'any que ve, de manera que ofereix un marge pressupostari de 6.000 milions d'euros, després aconseguit el Govern recuperar el bloc dels socis de la moció de censura.
L'aprovació dels objectius és l'avantsala de l'aprovació del projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019, que el Govern preveu aprovar en Consell de Ministres i remetre al Congrés el proper mes de gener.
La senda del Govern preveu un dèficit del 1,8% per a 2019, cinc dècimes més que l'objectiu actual de Mariano Rajoy, amb un marge de gairebé 6.000 milions que flexibilitza una dècima la meta per a l'Estat (0,4%), en 2 per a la Seguretat Social (1,1%) i en altres dues a les comunitats autònomes (0,3%). Per 2019, estableix un dèficit del 1,1% i quatre dècimes el 2021 -tot per a la Seguretat Social-, davant els objectius actuals del Govern del PP de tres dècimes i superàvit, respectivament.
Tot i l'aprovació de la senda al Congrés, el Govern precisa del suport del Senat, on la majoria absoluta del PP tornarà a rebutjar els objectius en el Ple del proper dijous 27 de desembre, el que obligarà el Govern a aprovar els Pressupostos de 2019 amb la senda d'estabilitat de l'Executiu de Mariano Rajoy, que preveu un dèficit del 1,3% per al pròxim any.
La llei d'Estabilitat Pressupostària actual atorga la capacitat de veto al camí a la cambra alta, motiu pel qual el Govern va pactar modificar aquesta llei i el PSOE i diversos grups més van registrar una llei per canviar-la Llei d'Estabilitat.
No obstant això, la majoria a la Mesa del Congrés de PP i Ciutadans fa que aquestes formacions, contràries a la modificació, tinguin en la seva mà seguir prorrogant els terminis per presentar esmenes. Després de superar dos debats en el Ple, aquesta iniciativa es troba a l'espera de rebre les seves esmenes a l'articulat.
El últim gest dels independentistes
Durant la seva intervenció en el debat de la senda d'estabilitat, que va acompanyat del límit de despesa no financer, conegut com a 'sostre de despesa' de 2019, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat que la senda és "més flexible i realista "que la vigent, d'acord amb les previsions dels organismes i es tracta d '" un requisit previ per oferir més seguretat jurídica en la tramitació dels Pressupostos ".
Montero ha assegurat que la senda és una "oportunitat per a Espanya" d'afavorir el creixement i la millora dels serveis públics, pel que ha demanat que es produeixi un "ball sense màscares" i que es recolzin els 2.500 milions d'euros més per les comunitats autònomes, en un context en què "avui més que mai és necessari reforçar el discurs de l'Estat de les autonomies".
Per la seva banda, Units Podem ha indicat al Govern que ha de "mimar" a les forces que van recolzar la moció de censura per fer fora l'Executiu de Mariano Rajoy, mentre que des de les forces nacionalistes, ERC ha volgut mostrar un missatge de "bona voluntat "per no trencar els" poquíssims ponts que queden i el molt fi fil de diàleg "amb el Govern, en el que" potser "és l '" últim gest "per part de la seva formació. "Per ERC no quedarà. Aquí tenen el nostre gest, ara la pilota està a la seva teulada", li ha indicat Joan Margall d'ERC a Montero.
En aquesta línia, el diputat del PdeCAT, Ferran Bel, ha advertit que el suport al camí "no és l'avantsala d'un sí als PGE", ja que el suport a les noves comptes públics precisa d'una proposta de solució política a Catalunya per part del Govern que "no passa simplement per un nou Estatut".
