El volcà Anak Krakatau a Indonèsia ha perdut dos terços de l'altura -200 metres- i del volum que tenia abans del tsunami de fa una setmana que va matar a més de 400 persones i va ferir diversos milers. Els científics i investigadors estan examinat imatges preses via satèl·lit per calcular la quantitat de roca i cendra que van caure al mar. La principal hipòtesi és que la caiguda d'una secció del volcà hagués originat el tsunami.
A través de les dades analitzades han sabut que l'altura del volcà ha passat dels 338 als 110 metres, segons el Centre de Volcanologia i Mitigació de Riscos Geològics. Les erupcions també van erosionar el volum del volcà que ha passat dels 150-170 als 40-70 milions de metres cúbics pel material que ha perdut.
El secretari de l'agència de geologia del ministeri d'energia d'Indonèsia, Antonius Ratdomopurbo, va informar a Jakarta el dissabte, que la disminució del volcà en alçada i mida redueix el risc d'un altre despreniment de terra que condueixi a un tsunami.
Les erupcions actuals de la muntanya Anak Krakatau s'anomenen Surtseyan, i es donen quan la lava que flueix del cràter interactua amb l'aigua del mar, va dir.
«Amb el petit volum actual de l'Anak Krakatau , serà poc probable que veiem un gran despreniment de terra que pugui desencadenar un tsunami» va dir Ratdomopurbo que en aquest sentit va explicar que «un tsunami només podria ocórrer si hi ha una reactivació de falles a l'estret de Sunda».
Les autoritats indonesies han ampliat una zona de restricció d'accés al voltant del volcà a cinc quilòmetres i ha redirigit les aerolínies per evitar l'espai aeri sobre la muntanya Anak Krakatau després que els núvols de cendres arribessin als 24.000 peus sobre el nivell del mar aquesta setmana.
El tsunami mortal de l'estret de Sunda el 22 de desembre va matar almenys 426 persones i va ferir a més de 7.000 residents i turistes a les províncies de Lampung i Banten.
L'onada mortal probablement va ser provocada en caure al mar una secció del volcà en els costats sud i sud-oest de la Muntanya Anak Krakatau que haurien original les onades gegants, segons els geòlegs indonesis.
El volcà Anak Krakatau creixerà mentre el cràter encara expulsi magma i mantingui l'activitat volcànica, va dir Ratdomopurbo.
Per això , el volcanòleg de la Universitat d'Oregon, Thomas Giachetti, planteja que «la forma de l'illa canviarà molt en els propers dies, setmanes i potser fins i tot mesos». «Entrarà en una fase de construcció i destrucció fins que el con torni a ser prou alt per evitar una barreja significativa del magma amb aigua externa» i amb la nova forma del volcà comportarà un moviment lent de material volcànic al mar i a la caldera formada per l'erupció de 1883.
L'economia més gran del sud-est asiàtic ha estat afectada per terratrèmols i tsunamis, el que planteja un desafiament per al president Joko Widodo que es postula per a la reelecció en la votació programada per a l'abril.
Els desastres també han afectat a la important indústria turística i pesen sobre la moneda del país. Les 17.000 illes d'Indonèsia són propenses als terratrèmols perquè el país està a cavall de l'Anell de Foc del Pacífic: un arc de falles i volcans que provoquen trastorns sísmics freqüents.
Dues de les erupcions més grans dels últims 200 anys es van produir a Indonèsia a la muntanya Tambora el 1815 i Krakatau el 1883.
En una erupció del mont Kelud de 1919, més de 5.000 persones van morir. Al setembre d'aquest any, més de 2.000 persones van morir i 80.000 van ser desplaçades a Sulawesi central després d'un devastador terratrèmol i un tsunami que va arribar a l'illa. Això va ser precedit per una sèrie de terratrèmols mortals a principis de 2018 que van saccejar la popular destinació turística de l'illa de Lombok, a prop de Bali.
