El nombre de gihadistes detinguts a Espanya ha baixat sensiblement durant l'últim any, tot i que les forces de seguretat no han abaixat la guàrdia en la seva lluita contra aquest tipus terrorisme, amb el focus especialment posat en les presons i les xarxes socials per frenar la radicalització. El 2018 va ser un any en què Estat Islàmic va perdre capacitat per planificar atemptats a occident, però va seguir mantenint una activitat proselitista per reclutar radicals que vulguin abraçar la seva causa, com assenyalen fonts de la lluita antiterrorista.

Pel que fa a les xifres, el Ministeri de l'Interior ha publicat a la seva pàgina web les dades tancades a 31 de desembre de 2018. Així, ha comptabilitzat 23 operacions antigihadistes en els últims dotze mesos, amb 29 detinguts, enfront de les 52 intervencions i 76 arrestats del 2017.

Un any més, Catalunya ha estat la comunitat amb més operacions desenvolupades per les forces de seguretat, amb vuit i deu detinguts (tres a Barcelona capital, tres a Terrassa, altres tres a Mataró i un a Argentona). El segueixen les cinc operacions al País Basc, amb cinc arrestats a Abadiñ, Andoain i Lazkao i Vitòria. València, Alacant, Múrcia, Màlaga, Guadalajara, Lugo, Tenerife i Gran Canària són els altres vuit territoris en els quals es va dur a terme alguna detenció.

Són xifres notablement inferiors a les de 2017, un any en què Catalunya i Madrid van concentrar una gran part de les operacions i detinguts, amb 15 i 25, respectivament, en la primera comunitat, i 11 i 14 a la madrilenya. Les forces de seguretat espanyoles han col·laborat també en actuacions antigihadistes desenvolupades en altres països i l'any passat van contribuir a la detenció fora de 32 suposats terroristes.

Interior inclou dades des dels atemptats de l'11-M a Madrid, perpetrats el 2004. Des d'aquesta data fins ara han estat 777 els detinguts a Espanya en 259 operacions, als quals cal sumar els 107 arrestats en altres països en 36 intervencions. Fonts de la lluita antiterrorista subratllen «la pèrdua de capacitat» d'Estat Islàmic per planificar accions a occident organitzades des de la «matriu». Per això, l'organització ha fiat la seva activitat als atemptats d'«inspiració», o el que és el mateix, a la capacitat autònoma dels anomenats «actors solitaris», generalment adherits a la causa a través de les xarxes socials.

Els investigadors han observat un increment de l'activitat a Internet, en la seva contínua recerca de persones vulnerables a les quals el discurs radical pugui convèncer. En tallar i interrompre aquesta radicalització se centra bona part de l'esforç de les forces de seguretat, de tal manera que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil, a més dels Mossos i l'Ertzaintza, no desisteixen en la seva tasca, fins al punt que s'han pogut detenir persones ja preparades per fer el pas i cometre algun atemptat.

Dins d'aquesta preocupació per la radicalització, s'ha posat el focus en l'entorn penitenciari, recordant que un bon nombre de gihadistes empresonats quedaran en llibertat en els pròxims anys, el que suposarà «un nou desafiament» als plans de seguretat i defensa.