La Seguretat Social vol retardar un any l'edat real de jubilació, des dels 62,7 anys actuals, com una de les mesures necessàries a adoptar per aconseguir la sostenibilitat del sistema, si bé permetria les jubilacions anticipades sempre que impliquin una major cotització. En una trobada amb mitjans, el secretari d'Estat de Seguretat Social, Octavio Granado, va coincidir ahir amb la proposta avançada aquesta setmana per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) d'aplicar mesures per fomentar el retard de l'edat efectiva de jubilació, sense tocar l'edat legal que aconseguirà els 67 anys en 2027.
El Govern és partidari de modificar els requisits d'accés a la pensió, permetent una jubilació anticipada cofinançada, és a dir, en aquells col·lectius que acordin aplicar unes majors cotitzacions. Respecte a la proposta de l'AIReF per estendre el període de còmput d'anys de vida laboral per al càlcul de la pensió, passant dels 25 anys actuals a 35 anys, el Govern es mostra favorable.
Així es desprèn del document que el Ministeri de Treball i Seguretat Social ha enviat a l'Autoritat amb la seva opinió, en la qual considera que el dèficit de la Seguretat Social, que actualment ronda els 18.000 milions (1,6% del PIB), no té únicament un caràcter estructural, sinó que l'afecten també elements conjunturals.
Fonts del Ministeri van precisar que estan d'acord amb situar l'edat real de jubilació en 65,5 anys en 2048, però en contra de retardar l'edat legal. Van explicar també que els llocs de treball són cada vegada menys penosos i els processos s'automatitzen més, la qual cosa juga a favor de la sostenibilitat del sistema de pensions per la via d'augmentar l'edat efectiva de jubilació.
En aquest sentit, Treball diu que per elevar l'edat ordinària de jubilació és una qüestió que «ha d'anar acompanyada d'una reflexió profunda sobre la taxa de reemplaçament, introduir incentius a la continuïtat en el mercat de treball i la introducció de marcs flexibles entre activitat i jubilació».
