Els tècnics que integren el dispositiu de rescat del petit Julen han decidit practicar dos túnels verticals, un a cada costat, de l'estret pou pel qual va caure el nen de dos anys diumenge passat a Totalán (Màlaga).
Així ho ha anunciat avui als periodistes el representant del Col·legi d'Enginyers de Camins de Màlaga, Ángel García, que ha explicat també que ja s'ha aconseguit rebaixar en 15 metres el nivell del turó, la meitat del que es preveu fer.
Els dos túnels verticals estarien a un costat i un altre del pou on va caure Julen, que es creu que està a uns 71 metres de profunditat.
El delegat del Col·legi d'Enginyers de Mines del Sud a Màlaga, Juan López-Escobar, ha assegurat avui que en el rescat de Julen és qüestió "de dies, no d'hores". En declaracions als periodistes, ha assegurat que no coneix una situació "tan al límit" com la de Julen, i ha dit que coneix un cas en Estats Units d'un nen que va caure a un pou de set metres i es va trigar a rescatar més de 70 hores.
Pel que fa a les previsions de pluja per als propers dos dies, ha indicat que no ha d'afectar molt als treballs perquè no és una zona amb moltes filtracions, encara que ha matisat que caldria evitar que caigués aigua en els llocs on s'actua.
El representant dels enginyers ha explicat que la patrulla minera arribada d'Astúries treballarà manualment amb piquetes per fer una galeria amb unes dimensions d'entre un metre i 1,20 metres.
Aquest equip posarà un sostre de subjecció amb fusta i quedarà apuntalat perquè puguin avançar els bombers cap a on està el nen, ha subratllat l'enginyer abans d'explicar que en les obres del túnel horitzontal es van produir ahir esllavissades, tot i que no s'abandonarà aquesta opció totalment i s'estan subministrant tubs per a aquesta actuació.
El dispositiu de rescat està integrat per un centenar de persones i en ell col·laboren empreses privades i la Brigada de Salvament Miner d'Hunosa.
Comencen els treballs d'excavació
Amb pas lent, però ferm. Així és com els enginyers defineixen la tasca fonamental d'ahir, després que durant la matinada el terreny demostrés per l'obertura del túnel horitzontal ser molt menys estable del que seria desitjable. El quart dia des de la caiguda de Julen al pou es va emprar una vegada més en preparar l'obertura de les vies cap al petit. Però amb la certesa que el camí triat és el correcte, com van assenyalar els propis tècnics que coordinen el dispositiu de rescat.
L'obertura en si del túnel ressenyat i d'un pou paral·lel a l'existent no va començar fins al vespre. Perquè abans es van construir dues plataformes per a solucionar les dificultats que havia ofert l'orografia del terreny en aquesta part del Dolmen del Turó de la Corona, situat a mig camí entre Totalán i la barriada malaguenya d'Oloraves.
Va ser un dia en què espeleòlegs també van donar llum en forma de confirmar que hi ha un buit d'uns 15 metres sota el tap del pou que impedeix observar el lloc exacte on està el nen. Aquí hi ha d'haver suficient oxigen, segons el parer dels mateixos, com perquè pugui «romandre deu dies viu». Dels testimonis negatius de la primera hora, «perquè no hi ha un terreny estable que permeti avançar amb la rapidesa desitjada», es va passar a aquesta nova esperança pronunciada en roda de premsa pel president de la Federació Andalusa d'Espeleologia, José Antonio Berrocal.
La Guàrdia Civil insistia a més que entre avui i demà va poder entrar en acció la nouvinguda, dimarts al vespre, Brigada de Salvament asturiana, especialista en rescats sota terra i amb llarga trajectòria en l'àmbit de la mineria. Berrocal, sobre que el menor hagués caigut dempeus, matisava que es tractava de la pitjor de les opcions, «però hem de confiar que donat el terreny que hi ha el tap, sabent que a sota no hi ha aigua, sigui permeable i pugui deixar passar oxigen fins Julen».
Mesures dels nous túnels
Ahir a la nit es superaven les 80 hores de tasques de coordinació i d'execució de treballs previs, però van abundar els tècnics en que tot aquest temps ha estat necessari. «Estem davant d'una situació inèdita que ha requerit d'un treball previ significatiu, a fi de conèixer bé al que ens enfrontem», matisaven.
A punt per fer la seva feina
Més enllà d'aquests obstacles orogràfics, de la construcció de les plataformes que ahir van retardar l'inici de l'obertura amb maquinària pesada de les dues vies fins Julen, els que amb certesa saben de tot el que els espera, només entrar en acció, són els integrants de l'experimentada Brigada de Salvament Miner d'Hunosa.
Ahir els propis coordinadors del dispositiu tècnic van remarcar que es tracta de persones que acumulen més d'un segle d'actuacions, si es té en compte el llegat que van heretar d'anteriors brigadistes. Són experts en «acudir a la desesperada per salvar vides en mines i túnels dels que sempre són els últims a sortir».
Dos enginyers, dos tècnics i quatre brigadistes s'han sumat als equips que treballen per accedir al lloc on se suposa que pot trobar-se el menor, a uns 80 metres de profunditat i sota el material compacte el primer dia de treball. La Brigada es va crear l'any 1912 a instàncies de l'empresa Duro Felguera i a la qual es van anar sumant altres companyies amb l'objecte d'unificar les petites brigades de cadascuna i dotar-les de millors mitjans per augmentar la seva eficàcia davant els accidents.
Després de la progressiva desaparició de les explotacions de carbó, la hullera pública Hunosa va assumir íntegrament la gestió i el manteniment d'un equip ara format per una quinzena de brigadistes que mantenen la seva seu a les instal·lacions del pou Fondón, ja tancat igual que el resta de mines de l'empresa excepte el pou San Nicolás, i seu a més del seu arxiu històric.
Com van matisar fonts de l'empresa, en aquestes instal·lacions roman de guàrdia una brigada de deu dels seus miners per actuar davant d'emergències com la d'aquesta setmana a Totalán i realitzar simulacions, ja que el conjunt dels seus integrants, tots ells voluntaris, simultaniegen aquesta tasca amb el seu treball habitual en els pous.
Al marge dels rescats miners, la brigada ha estat requerida per a operacions de salvament en túnels o coves i està especialitzada a més en actuacions en espais confinats amb atmosferes irrespirables. Així els integrants de la mateixa col·laboren com a formadors per als Tedax de la Policia Nacional, especialment en microvoladures controlades. Ahir precisament es va remarcar que no cabia cap voladura al pou perquè en aquest cas podria córrer perill la vida del petit Julen.
