El Brexit s'ha de fer efectiu d'aquí a dos mesos i mig, però Londres i Brussel·les segueixen encallats en el que ha estat el principal escull des de l'inici de la negociació: l'acord sobre la frontera entre la província britànica d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. Brussel·les va plantejar des del primer moment la necessitat d'establir una «salvaguarda» per impedir l'aparició d'una frontera física entre les dues parts de l'illa irlandesa, per por que tonessin la divisió i la violència.
Tot i que el Govern de Theresa May es va resistir inicialment a la proposta, va acabar acceptant-la. Un compromís que s'ha convertit en un dels principals obstacles per consumar l'acord i que explica parcialment la brutal derrota que va patir la primera ministra dimarts passat al Parlament.
La qüestió és complicada de resoldre. La UE i el Regne Unit no volen una frontera dura a Irlanda i han buscat altres fórmules, sense que fins ara fructifiquin. Irlanda no vol tornar al passat i que es posi en risc la seva estabilitat i la del procés de pau a l'Ulster.
Evitar una frontera dura
Com evitar la reintroducció d'una frontera clàssica entre Irlanda, país de la UE, i la província britànica d'Irlanda del Nord, alhora que es preserva l'Acord de Pau de Divendres Sant de 1998?.
La solució final passa per la futura relació entre britànics i europeus, especialment per un eventual acord de lliure comerç que encara han de negociar i que regiria al final del període de transició, previst fins al 31 de desembre de 2020, però prorrogable dos anys més.
Si, malgrat tot, no hi hagués una solució al final de la transició, es va acordar una «salvaguarda», que passaria per crear un «territori duaner únic» entre la UE i el Regne Unit, sense aranzels ni quotes en el mercat europeu per a productes britànics. No obstant això, de cara a mantenir la unitat del mercat únic europeu i no només la integritat del Regne Unit, Irlanda del Nord mantindria aquelles normes del bloc necessàries per evitar una frontera clàssica a l'illa, com les relatives als productes agrícoles o als fitosanitaris.
El Regne Unit o la UE podien posar fi a aquest protocol sobre Irlanda en qualsevol moment després de la transició, però no unilateralment, sinó de mutu acord.
No obstant això, és una fórmula que no convenç molts dels teòrics suports de Theresa May: els sectors més durs del Partit Conservador, el seu propi partit, temen que aquesta solució, en principi temporal, es converteixi en un lligam permanent amb la UE.
El DUP no ho veu clar
A més, el principal soci parlamentari de Theresa May és el DUP, el partit unionista nord-irlandès, que rebutja una fórmula diferent per al territori del nord respecte la resta del Regne Unit. Els unionistes de Belfast no accepten aquesta fórmula de mantenir una frontera invisible a Irlanda: tenen por que, de facto, la frontera es traslladi al mar d'Irlanda, el que seria tant com separar Irlanda del Nord del Regne Unit.
En aquesta tessitura, els catòlics han tornat a llançar la idea de la reunificació d'Irlanda, una possibilitat recollida en els acords de pau que van complir 20 anys el passat mes d'abril, però per ara inconcebible per als protestants del DUP.
