El Congrés dels Diputats va rebutjar per 103 vots a favor (PSOE, PDeCAT, PNB, Compromís i CC) i 243 en contra el decret llei del Govern de mesures per al lloguer, i ho va fer amb els vots del PP i Cs, però també de Podem i ERC, que no van donar suport a la proposta de l'Executiu perquè no incorporava mesures perquè els ajuntaments puguin limitar el preu màxim de lloguer a les zones tensionades. És la primera vegada que el Govern de Pedro Sánchez veu rebutjat un decret al Congrés dels Diputats.

El PSOE sosté que l'allunyament amb Podem és puntual i que no posa en qüestió l'estabilitat del Govern ni tampoc l'acord pressupostari entre les dues formacions. Fonts socialistes van assegurarque l'Executiu té «una magnífica relació» amb Podem. «No se li ha de donar més trascendència política ni té doble lectura, simplement Podem entén que hi ha matèries sobre habitatge que s'havien d'incloure al decret llei i el Govern entén que han d'anar a un altre tipus de normativa», van explicar, tot afegint que «hi ha un acord estable que es complirà al 100%». Per contra, la portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, va justificar el «no» perquè el decret «no recull els acords que hem pactat amb el president del Govern». En aquest sentit, la diputada de Podem Lucía Martín va explicar que «havíem signat un acord potent per protegir els drets dels llogaters i vostès havien d'elegir entre escoltar o protegir els fons voltors», i finalment «s'han tret de la màniga un decret que suposa un intent evident de diluir l'acord», va dir.

El diputat d'ERC Joan Margall també va anunciar el «no» del seu partit al decret tot assenyalant que conté mesures «clarament insuficients» que no doten de recursos els ajuntaments i no limiten els desnonaments. «Entenem que el redactat actual no resol el problema de fons, que és un preu abusiu dels lloguers», va explicar, abans de demanar més «valentia» al Govern. «Mentre no ho faci, el nostre vot és no», va concloure.

Durant la jornada, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va demanar suport per a un decret que és una «primera resposta» a les qüestions «més urgents» derivades de la «manca d'una política d'habitatge» dels últims anys, on hi va haver una «pèrdua de drets» dels llogaters i es van «entorpir» les iniciatives de les autonomies. «La reforma impulsada pel govern anterior va suposar no incrementar pràcticament l'oferta, augmentar els preus de manera molt important i incrementar els desnonaments», va dir Ábalos.

Fonts de l'Executiu van lamentar que, en aquest cas, Podem no hagi entès, com sí que han fet altres grups de la Cambra, la urgència de les mesures contingudes en el decret, un comportament que membres de l'Executiu atribueixen a la situació interna del partit després de la decisió d'Iñigo Errejón de concórrer a les eleccions autonòmiques a Madrid per la plataforma de Manuela Carmena, Más Madrid, i no representant les sigles de Podem, que busca ara un nou candidat.

Com van explicar de manera gràfica fonts de l'Executiu, mentre la dreta «ho accepta tot» per fer-se amb el Govern a Andalusia, en al·lusió a la decisió de PP i Ciutadans de recolzar-se en Vox per fer-se amb el control de la Junta, al Congrés l'esquerra es fixa «en els pèls d'una gamba» a l'hora d'arribar a consensos.

Així les coses, des del Govern van assegurar que seguiran treballant en el seu propòsit de crear una Llei Estatal de l'Habitatge, «de marcat caràcter social, que inclogui la creació d'una estadística oficial de lloguer més transparent i instruments legals que evitin que els fons voltor es quedin amb els habitatges socials». Dins d'aquesta voluntat s'inclou la pretensió de l'Executiu de mobilitzar sòl públic per crear 20.000 nous habitatges públics.