El cap de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, es va autoproclamar «president encarregat» del país, en conseqüència amb la decisió de la cambra legislativa de no reconèixer el segon mandat de Nicolás Maduro per considerar que és fruit d'unes eleccions fraudulentes. «Juro assumir formalment les competències de l'Executiu Nacional com a president encarregat de Veneçuela», va dir Guaidó des d'un escenari situat a Chacao, un dels focus de les marxes opositores celebrades ahir a Caracas i altres ciutats.
Guaidó, al qual la multitud va aclamar en diversos moments, va destacar que prenia possessió del càrrec en la seva qualitat de president de l'Assemblea Nacional i complint amb la Constitució «per aconseguir el cessament de la usurpació, un govern de transició i eleccions lliures».
El líder opositor es va referir també a la possibilitat de ser empresonat per un moviment que el Tribunal Suprem de Justícia i la Fiscalia, institucions controlades pel «chavisme», podrien considerar delictiu. «No temo per això, temo per la nostra gent que ho està passant malament», va dir.
La crisi política a Veneçuela es va aguditzar el passat 10 de gener, quan Maduro va iniciar un segon mandat que l'oposició i gran part de la comunitat internacional no reconeixen perquè consideren que és fruit d'un procés electoral fraudulent que va culminar amb la votació del 20 de maig.
L'Assemblea Nacional va aprovar cinc dies després una resolució en la qual va definir Maduro com un «usurpador» del càrrec i es va arrogar el Poder Executiu, però fins ara no havia designat expressament Guaidó com a nou president de Veneçuela.
En la mateixa línia, els governs estrangers i organitzacions internacionals havien declarat el seu rebuig al segon mandat de Maduro però no s'havien arriscat a reconèixer Guaidó com el seu substitut, però els Estats Units van fer ahir aquest pas.
Així, el president dels Estats Units, Donald Trump, va reconèixer Guaidó com a «president interí» del país. La Casa Blanca va emetre un comunicat en què explicava que d'aquesta manera els Estats Units fan efectiva la decisió de l'Assemblea Nacional, «única branca legítima del Govern que ha estat degudament elegida pel poble veneçolà», de declarar «il·legítim» Maduro i vacant la Presidència.
«El poble veneçolà ha parlat valentament contra Maduro i el seu règim i ha exigit llibertat i Estat de Dret», va asseverar el mandatari nord-americà, tot avançant que «seguiré utilitzant tot el pes econòmic i diplomàtic dels Estats Units per fer pressió a favor de la restauració de la democràcia veneçolana». «Animo altres governs de l'hemisferi occidental a reconèixer el president de l'Assemblea Nacional com a president interí de Veneçuela», va afegir, assegurant que els Estats Units «treballaran constructivament amb ells».
Allau de reconeixements
En aquest sentit, països com Xile, Colòmbia, Brasil, Paraguai, Perú i Canadà es van sumar al reconeixement de Guaidó com a president de Veneçuela, mentre que el PP va demanar al Govern espanyol que faci el mateix.
Per part seva, Maduro va defensar que és l'únic cap d'Estat, tot afirmant que «només el poble posa i només el poble treu» al Palau de Miraflores, on va desembocar la marxa «chavista» que es va celebrar en resposta a la jornada de mobilitzacions opositores.
Hores abans, el president de Veneçuela havia anunciat que revisarà de manera «total i absoluta» les seves relacions diplomàtiques amb els Estats Units. «He decidit i donat l'ordre al canceller Jorge Arreaza que iniciem una revisió total i absoluta de les relacions amb el govern dels Estats Units i en les properes hores prendrem decisions», va assegurar Nicolás Maduro.
