Vladimir Padrino López, ministre de Defensa de Veneçuela, va mostrar el seu suport al president del país, Nicolás Maduro, després que el cap de l'Assemblea Nacional, l'opositor Juan Guaidó, es declarés dimecres president interí del país sud-americà. «Els que propicien aquesta figura d'un Govern de facto, paral·lel, són molt perillosos. Nosaltres, els homes i dones d'uniforme, seríem indignes de portar el nostre uniforme si no defenséssim la nostra Constitució i la sobirania», va explicar en una compareixença televisada i envoltat de l'alt comandament militar. Els disturbis registrats enmig de les protestes contra el Govern de Maduro que van esclatar fa quatre dies han causat de moment 26 morts, segons l'ONG Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social (OVCS).
Padrino va denunciar que l'oposició i els Estats Units han iniciat un pla per deposar el successor d'Hugo Chávez. «Des de fa temps es ve forjant un vulgar cop d'Estat, i aquest pla ha arribat a nivells d'altíssima perillositat».
Per la seva part, Maduro va anunciar en la seva visita al Tribunal Suprem el tancament de l'ambaixada i els consolats de Veneçuela als Estats Units. A més, el president del país caribeny va afirmar que accepta la proposta dels governs de Mèxic i Uruguai per obrir un nou diàleg per pactar una solució a la crisi política del país. Maduro va asseverar que està disposat a participar en «una iniciativa diplomàtica» per reactivar el diàleg a Veneçuela, tot destacant que «aquest ha de ser el camí i no l'intervencionisme».
Paral·lelament, el Govern de Rússia també va mostrar el seu suport a Maduro i va advertir que una «dualitat de poders» i el reconeixement de Juan Guaidó com a nou mandatari del país sud-americà «és el camí directe cap al caos i la destrucció de les bases de l'Estat veneçolà». Moscou va denunciar que la ingerència estrangera a Veneçuela «condueix cap a un bany de sang» i considera «il·legals» els moviments per obligar el president veneçolà a deixar el poder. El president rus, Vladimir Putin, va trucar a Maduro per expressar-li personalment el suport de Rússia.
En contrast, la Unió Europea va reiterar el seu «ple suport» a l'Assemblea Nacional veneçolana, però va eludir reconèixer Guaidó com el president encarregat del país després de la seva autoproclamació com a tal, tot insistint que el seu pla per posar en marxa un grup de contacte internacional «segueix sobre la taula», tot i que la prioritat és respondre a «la situació d'urgència» sobre el terreny. Els Vint-i-vuit discutiran avui a Brussel·les com el bloc pot donar suport a una sortida a la crisi a Veneçuela, però en tot cas van reclamar l'inici «immediat» d'un procés polític que porti a noves eleccions «lliures i creïbles» a Veneçuela, després de deixar clar que no pot «ignorar» els milers de veneçolans que van sortir «massivament» al carrer dimecres per demanar «democràcia i la possibilitat de determinar lliurement el seu propi futur».
En aquest sentit, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va trucar Guaidó per traslladar-li que valora el «coratge» que està demostrant com a president de l'Assemblea Nacional i que Espanya dona suport a la celebració d'unes «eleccions lliures, democràtiques i transparents», però va evitar confirmar que el reconeix com a president. El PP i Cs forçaran el Congrés a votar el reconeixement a Guaidó.
El secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, va demanar a les forces de seguretat de Veneçuela que protegeixin la «integritat personal» de Guaidó. En la seva intervenció en la sessió extraordinària del Consell Permanent de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Pompeo va instar els països membres a reconèixer Guaidó com a president interí.
