28 de gener de 2019
28.01.2019
Diari de Girona

El TSJC arxiva la causa contra Buch i Lloveras per desobedičncia greu per l'1-O

El TSJC descarta que els expresidents de l'ACM i l'AMI cometessin desobedičncia greu enviant un mail que portava un cartell encoratjant a votar 'Sí'

28.01.2019 | 16:42
Neus Lloveras i Miquel Buch

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat la causa contra l'expresident de l'ACM i actual conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'expresidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Neus Lloveras, per un presumpte delicte de desobediència greu pel seu suport a l'1-O.

Segons ha informat aquest dilluns el TSJC, el magistrat instructor Jordi Seguí arxiva la causa perquè considera que els comportaments als quals feia referència la denúncia de la Fiscalia Superior de Catalunya, que va presentar una querella per desobediència, prevaricació i malversació al setembre del 2017, "no van suposar la comissió de cap delicte".

"Cap dels actes objecte del present procediment presenten les notes característiques del delicte de desobediència greu imputat als investigats, la qual cosa ha d'implicar l'arxivament de les presents diligències prèvies", afirma el magistrat.

En la seva interlocutòria, recollida per Europa Press, el magistrat considera que en enviar un correu electrònic als associats de l'AMI i l'ACM amb cartells que encoratjaven que s'anés a votar l'1-O i a votar 'sí', van actuar "en l'exercici de funcions no institucionals i eminentment polítiques" perquè no ho van fer en la seva condició d'alcaldes.

En la seva decisió, el tribunal descarta que dos correus electrònics enviats per Buch com a president de l'ACM i per Lloveras com a presidenta de l'AMI, i un tercer d'aquesta última, els dies 6, 10 i 12 de setembre del 2017, siguin constitutius d'un delicte de desobediència greu, i té en compte que dos van ser enviats abans que els dos alcaldes fossin advertits pel Tribunal Constitucional (TC).

Segons la interlocutòria d'arxiu, el TC va advertir tots els alcaldes catalans del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa per impulsar l'1-O, també de les conseqüències eventuals i, en concret, es va notificar Buch el 12 de setembre a les 10.30 hores i Lloveras aquell dia a les 11 hores.

Buch i Lloveras van declarar davant del TSJC com a investigats el passat 6 de novembre i van defensar que no van desobeir el Constitucional i que només van fer recomanacions i mai no van donar ordres als alcaldes, i l'exalcalde de Premià de Mar va valorar davant dels mitjans: "Estem convençuts del que vam fer i que no vam cometre cap delicte".

Lloveras per la seva banda va dir que l'AMI i l'ACM són espais de debat polític i que, amb els tres correus electrònics que estan sota sospita en la causa, es limitaven a "fer política", expressar opinions i voluntats, i posicionar-se sobre temes d'actualitat.

CORREUS ELECTRÒNICS SOTA SOSPITA

El TSJC descarta que el correu electrònic de Lloveras als integrants de l'AMI amb l'informe del grup Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT), sobre les conseqüències per als ajuntaments en cas de desenvolupar actes d'execució respecte a les lleis i decrets suspesos, tingui "substància penal" perquè va ser un acte informatiu i abans que l'alcaldessa hagués estat notificada.

Sobre el primer dels correus electrònics enviat pels dos dirigents als seus associats, a les 23.31 hores del 6 de setembre, en el qual proposaven la signatura d'un decret d'alcaldia de suport a l'1-O i demanaven celeritat per respondre sobre la disponibilitat de locals, creu que no suposa una "oberta negativa al compliment d'un encara inexistent mandat judicial prohibitiu de la celebració del referèndum".

Subratlla que, a més, es va fer abans de la prevenció: "Aquesta última circumstància cronològica impedeix considerar que aquesta comunicació electrònica reveli una negativa franca, clara, patent, evident o inequívoca a un mandat judicial, tal com requereix la desobediència greu".

El tercer correu, enviat la mateixa tarda després de la prevenció, en el qual s'enviaven models de cartells de foment de la participació i que demanaven el 'sí' a la consulta, el jutge tampoc no ho considera delictiu, perquè no ho van enviar en la seva qualitat d'alcaldes --l'àmbit de les seves competències expressament concernit per l'advertiment del TC-- sinó en l'exercici de les seves funcions "no institucionals i eminentment polítiques".

A més, té en compte que previsiblement els cartells van ser encarregats per l'AMI i l'ACM abans de la notificació personal i que a més la comunicació només donava compte d'una actuació anterior "que no havia de produir cap efecte immediat tangible, perquè la recollida i l'exhibició pública dels cartells quedava posposada per als dies següents".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook