El Govern espanyol reconeixerà avui el president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, com a president encarregat perquè organitzi la convocatòria d'eleccions, ja que ahir va acabar el termini de vuit dies que el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, va fixar el dissabte passat en una compareixença pública. Sánchez, de manera coordinada amb els governs de França, Alemanya i el Regne Unit, va avançar que Espanya reconeixeria formalment Guaidó si Nicolás Maduro no convocava eleccions en un termini de vuit dies. Els quatre països van anar un pas més enllà que el conjunt de la UE, on les reticències de diversos països van impedir una posició conjunta en aquest sentit.
Ara està per veure com es plasma aquest reconeixement i en què es tradueix. La portaveu del Govern, Isabel Celaá, no va respondre a la pregunta de si l'Executiu acceptarà un nou ambaixador nomenat per Guaidó. En línia amb les posicions expressades pels governs, s'espera que Espanya, França, Regne Unit i Alemanya reconeguin avui Guaidó. Portugal, Polònia, Bèlgica i Països Baixos també es van sumar a aquest ultimàtum, tot i que s'espera que altres països també reconeguin Guaidó, entre ells Dinamarca i República Txeca.
En canvi, Itàlia, Àustria, Grècia, Xipre i Eslovàquia es troben entre els països que rebutgen un reconeixement explícit al president de l'Assemblea, mentre que Luxemburg ha insistit en la necessitat de sospesar «les conseqüències jurídiques» i Suècia ha descartat un reconeixement exprés tenint en compte el principi que «es reconeixen estats, no personalitats», van explicar diverses fonts diplomàtiques.
Suècia va plantejar als seus socis europeus una fórmula de compromís per «acceptar el paper de Guaidó en la seva capacitat institucional com a president de l'Assemblea Nacional per avançar en els preparatius d'eleccions lliures i justes», proposta que únicament va rebutjar Itàlia. D'aquesta manera, l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, va deixar en mans dels Estats la qüestió del reconeixement. Això sí, la UE ha acordat crear un grup de contacte internacional per facilitar la celebració de les eleccions presidencials que reclama.
Per la seva banda, el president de l'opositora Assemblea Nacional va avançar les seves primeres mesures si acaba sent reconegut pels seus aliats nord-americà i europeu com a president legítim del país, per les quals demanarà a Europa que protegeixi els béns veneçolans a l'exterior i a l'Exèrcit del país que faciliti la distribució d'ajuda humanitària.
Guaidó va avançar una coalició nacional i internacional humanitària amb tres centres d'emmagatzematge d'ajuda. A més, va anunciar mobilitzacions per «exigir a les Forces Armades Nacionals que permetin l'entrada d'ajuda humanitària». «Demanarem a Europa la protecció dels nostres actius», va afegir Guaidó. «Exercirem les nostres competències per atendre la crisi, restablir la democràcia i aconseguir la llibertat», va assegurar.
L'ambaixador de Veneçuela a l'Iraq, Jonathan Velasco, va reconèixer Guaidó com a president encarregat de Veneçuela en un missatge publicat a les xarxes socials. «L'Assemblea Nacional és l'únic poder de la República aferrat a l'ètica, legitimitat i legalitat», va afirmar Velasco.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va admetre que va rebutjar una petició formulada «fa uns mesos» pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, per mantenir una trobada sobre l'estat de la relació bilateral, i que la intervenció militar al país llatinoamericà segueix sent «una opció». «La veritat és que Maduro em va demanar una reunió i la vaig rebutjar, atès que estàvem molt avançats en aquest procés», va assenyalar el president dels EUA.
