El Ministeri d'Interior va presentar el 15 de gener un pla d'acció contra els delictes d'odi, dels quals, segons s'ha constatat, un 10% de les víctimes són menors d'edat. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va presentar les línies d'actuació del pla, que passen per la millora de la formació específica de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i el perfeccionament dels sistemes de prevenció i d'atenció a les víctimes. Tot això amb l'objectiu d'oferir «una resposta ferma i amb rigor» des de les institucions. Es tracta d'una àmplia bateria de mesures entre les quals destaca la creació d'una nova figura, la dels «testimonis prioritaris» (agents de seguretat privada, porters de locals d'oci, taxistes, etc.), que ajudin a detectar aquest tipus d'agressions, que es van incrementar un 11,6% el 2017 i en molts casos mai arriben a denunciar-se.

Es pretén així que porters de discoteca i altres professionals contribueixin «aportant dades o informacions rellevants sobre els espais, situacions i franges horàries en les quals determinats col·lectius es poden veure especialment insegurs».

Segons les dades oficials, el 2017 es van registrar 1.419 delictes d'odi, xifra que suposa un increment de l'11,6% respecte el 2016. Els delictes que més han augmentat són els relacionats amb les creences religioses (un 119%), per motius d'ideologia (un 72%) i racistes i xenòfobs (un 26%).

El pla dissenyat per la Secretaria d'Estat de Seguretat i coordinat per l'Oficina Nacional de delictes d'odi compta amb la col·laboració de diferents ONGs especialitzades en col·lectius vulnerables o en situació de risc. Precisament els representants d'aquestes entitats socials portaven anys reclamant aquest pla, igual que una Llei Integral sobre Delictes d'Odi, una norma en la qual el ministre es va comprometre a treballar per «donar-li cos».

El pla donat a conèixer és una guia estratègica que estableix una àmplia sèrie de mesures per combatre la discriminació i les expressions d'odi contra col·lectius vulnerables per motiu del seu origen nacional o ètnic, sexe o gènere, ideologia, identitat sexual, religió, capacitats intel·lectuals o físiques o situació socioeconòmica.

Durant la presentació del pla, que estarà vigent fins al 2020 i l'execució del qual serà immediata, amb un pressupost de 472.000 euros, el ministre d'Interior va definir com «una prioritat» la lluita contra la discriminació. «En els últims anys estem veient com avenços en drets que crèiem consolidats s'estan posant en qüestió i prolifera el discurs de l'odi cap als que no encaixen en un model de societat monocolor i sectari que alguns pretenen imposar», va dir Grande-Marlaska, insistint que «els drets mai es donen per adquirits i cal estar vigilants».

Marlaska va apuntar que aquests delictes no representen un percentatge significatiu del total d'infraccions penals comeses a Espanya -únicament el 0,001% total-. No obstant això, va aclarir que els delictes d'odi «tenen una especial gravetat» i són per això un objectiu «prioritari» del Govern per representar un atac contra els drets humans i els valors de diversitat i pluralitat que sustenten la democràcia. «Quan defenseu els drets d'un, també ho feu en nom de tots», i va demanar als mitjans de comunicació que denunciïn aquests delictes per tal d'evitar la regressió en drets i llibertats. Així, a més de prevenir i perseguir els delictes d'odi i millorar la resposta de les Forces i Cossos de Seguretat, es persegueix reduir la infradenúncia, que és especialment alta en els casos de discriminació i atacs a internet.

Focus a les xarxes socials

Per això, un dels objectius del pla és treballar en la sensibilització dels diferents sectors de la societat civil, fomentant la col·laboració activa amb més ministeris i apostant per la difusió d'accions educatives que serveixin per conèixer i prevenir aquests delictes.

També es pretén perfeccionar els sistemes de recollida i tractament de dades estadístiques. Fruit dels primers estudis, el pla inclou el desenvolupament de procediments i eines digitals destinades a contrarestar el discurs de l'odi a les xarxes socials i difondre una «contranarrativa».

Segons va explicar el responsable d'Atenció a les Víctimes, Jaime Cereceda, el 2018 s'han inclòs dades sobre víctimes de discriminació per malaltia i per edat, constatant que els menors són el 10% de les víctimes de delictes. Per això, s'ampliaran les xerrades dirigides a menors i professors, i alhora va defensar la posada en marxa d'eines que identifiquin les potencials víctimes vulnerables.