La titular del jutjat d'instrucció número 8 de València, que investiga el cas Erial, va decretar la posada en llibertat de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana. La jutgessa va adoptar aquesta decisió, avalada pel Ministeri Fiscal, en considerar que s'ha minimitzat el risc de fuga perquè s'ha bloquejat els diners que l'expresident valencià té a l'estranger i que es xifren en uns sis milions d'euros en diferents comptes.

No obstant, la magistrada va adoptar una sèrie de mesures cautelars com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori estatal i compareixences periòdiques al jutjat per signar.

Per tant, les raons per les quals ha decidit acordar la llibertat de Zaplana, que es trobava a la presó des del passat mes de maig tot i que va ser ingressat a l'hospital des del desembre a causa de la leucèmia que pateix, no tenen relació amb el seu estat de salut.

Aquest ha estat un argument al·legat en reiterades ocasions per la defensa per reclamar la seva posada en llibertat -apuntava a l'existència de «risc vital» per a l'expresident valencià- o subsidiàriament l'adopció de mesures menys costoses com l'arrest domiciliari. A l'hora de tancar aquesta edició, Zaplana seguia ingressat a l'hospital i el seu entorn desconeixia quan rebrà l'alta, encara que no preveien que fos ahir.

Després de conèixer-se la decisió de la seva excarceració, Zaplana va negar en un comunicat tenir comptes a l'estranger, ni a Suïssa «ni a cap altre país fora d'Espanya ni al meu nom, ni al de tercers» i va afirmar que tampoc ha cobrat «un euro en suborns o comissions il·legals» ni es va «apropiar» o «distreure» fons o actius relacionats amb l'administració pública. Així mateix, va anunciar que dedicarà tots els seus esforços a demostrar la seva innocència i espera que la leucèmia que pateix li deixi temps per fer-ho.

L'exministre va assenyalar que, tot i que el secret total de les actuacions judicials iniciades el 2015 li impedeix conèixer els elements sobre els quals es basa la seva imputació, vol expressar «amb la major rotunditat» que «mai» va participar «en les adjudicacions de contractes en les quals se m'acusa d'haver cobrat comissions il·lícites», tant en les relatives al procés de privatització de les ITV el 1997 o en el desenvolupament del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, l'adjudicació del qual en 2003 es va produir quan ja no era president.

En aquesta línia, va assegurar que en els diferents càrrecs públics exercits durant el temps en què va exercir en la política, «probablement» va cometre «errors» però, segons va afegir, «puc assegurar que mai vaig cobrar ni un euro en suborns o comissions il·legals, ni em vaig apropiar ni vaig distreure fons o actius relacionats amb l'Administració Pública».

«El 2008 vaig abandonar voluntàriament l'activitat política i m'he dedicat a l'activitat privada, sobre la qual també puc donar totes les explicacions que siguin oportunes sobre la seva legalitat, transparència i regularitat», va explicar l'expresident, que va insistir que no té ni ha tingut «cap compte a Suïssa ni a cap altre país fora d'Espanya, ni al meu nom ni al de tercers».

La jutgessa va acordar la presó provisional, comunicada i sense fiança per a Eduardo Zaplana el passat 24 de maig, després de ser detingut per presumptes delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació.

La direcció estatal del PP va celebrar que hagi acabat l'«empresonament inhumà» de l'exmnistre, ja que segons el seu parer no és «incompatible la justícia amb la compassió». «El PP s'alegra que hagi acabat l'empresonament inhumà d'Eduardo Zaplana, que encara no ha estat jutjat ni condemnat. No és incompatible la justícia amb la compassió», va assegurar el Partit Popular en un missatge al seu compte de Twitter.

Tots els partits amb representació a les Corts Valencianes (PSPV, Compromís, PP, Podem i Ciutadans) van coincidir a manifestar el seu respecte a la decisió de la jutgessa.