El Consell de Ministres va acordar recórrer davant el Tribunal Constitucional diversos dels articles de la Llei d'Actualització dels Drets Històrics d'Aragó, que reconeix aquesta comunitat com a nació. Se suma així al recurs que en el seu moment va presentar el PP davant el Constitucional. El Govern central i l'autonòmic, que presideix el socialista Javier Lambán, havien intentat negociar a la comissió bilateral Aragó-Estat un acord per evitar el recurs ara presentat. L'esmentada llei, impulsada per CHA en compliment de l'acord d'investidura de Lambán com a president d'Aragó, va ignorar les advertències que en el seu dia ja va formular l'Estat i finalment es va aprovar amb els vots a favor de PSOE, CHA, PAR , Podem i IU. La llei aragonesa fa referència als «drets històrics», situant-los en el «poble aragonès», i considera que són «anteriors a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a la legislació emanada de la Unió Europea».
