Els Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 van ser rebutjats al Congrés amb els vots d'ERC i PDeCAT, que es van sumar als del PP, Ciutadans, Fòrum Astúries i Coalició Canària, el que obre la porta a un avançament electoral. Els Comptes de 2019 van ser retornats després que les formacions independentistes votessin conjuntament a favor de les 6 esmenes a la totalitat, que demanaven la devolució i que van rebre 191 vots a favor, 158 en contra i 1 abstenció. D'aquesta manera, van votar a favor de les esmenes a la totalitat PP, Ciutadans, ERC, PDeCAT, Fòrum Astúries, CC, UPN, EH Bildu i dues diputades d'En Marea, mentre que en contra van votar-hi PSOE, Units Podem, PNB i Compromís, alhora que Nueva Canarias es va abstenir.

El rebuig podria suposar un avançament electoral que, en tot cas, anunciarà demà el president del Govern, Pedro Sánchez. Es tracta de la segona ocasió en la qual el Congrés tomba uns Pressupostos Generals de l'Estat a la democràcia espanyola, ja que el 1995 la Cambra va rebutjar els comptes elaborats pel Govern de Felipe González per al 1996 després que Convergència i Unió li retirés el seu suport , el que va provocar la convocatòria anticipada d'eleccions.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va pujar a la tribuna amb un discurs d'agraïment a les formacions que van defensar els Comptes, que -segons la seva opinió- s'han fet amb «rigor i compromís», i va instar Units Podem i el PNB a seguir treballant en el futur. Montero va lamentar en la seva intervenció final que els Pressupostos decaiguin per la petició d'autodeterminació d'ERC i del PDeCAT, que sabien que l'Executiu no acceptaria, i va dir que haurien de prendre com a exemple el PNB, formació que ha aconseguit avenços al País Basc amb «diàleg i mesura».

De fet el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va retreure als independentistes que hagin pensat «en el què diran» i no en el contingut de la negociació, que «ha de prevaler sobre el continent». Va lamentar també que no hagin reconegut els «límits» que posava l'Executiu «en la conjuntura del moment», en referència a la coincidència amb l'inici del judici del Procés.

El diputat d'Units Podem Alberto Garzón va asseverar en la seva intervenció que comparteix el dolor que poden estar patint els independentistes, però que no pot entendre de cap manera com el rebuig als pressupostos ajuda o enforteix la causa del diàleg.

En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, va defensar que els partits independentistes han rebutjat per coherència tramitar els Pressupostos i va demanar al president del Govern que dialogui amb la Generalitat encara que no hagi rebut suport als comptes. «No voldria ni imaginar-me que el diàleg que proposava el govern socialista era només per aprovar uns Comptes. Hi hagi pressupostos o no hagi pressupostos, el que li demano és que torni a la taula del diàleg», va afirmar.

Torra va reclamar a Sánchez que reprengui el diàleg amb la Generalitat -que es va refredar divendres de la setmana passada- per «escoltar la veu de Catalunya, la veu d'una gran majoria de catalans, el 80% que volen resoldre políticament aquesta qüestió». Per al president català, el rebuig als Comptes que han certificat ERC i el PDeCAT presentant una esmena a la totalitat demostra «que no es pot governar contra Catalunya».

Per part seva, Podem està convençut que al Govern no li queda una altra sortida que convocar les eleccions generals de forma anticipada. Per això, ha començat ja a allunyar-se i diferenciar-se del PSOE, i a deixar clar que el seu objectiu ara és guanyar aquests propers comicis. En aquest sentit, fonts la direcció del partit morat van deixar clar que no posaran les coses fàcils als socialistes i que, en el que quedi de legislatura, només donaran suport a aquelles iniciatives que concordin amb les seves propostes. És a dir, no permetran que el PSOE els faci servir per fer campanya electoral al Congrés.

La relació entre Podem i el PSOE va fer un tomb amb el triomf de la moció de censura al juny de l'any passat. Si fins llavors s'havia caracteritzat per la tensió, el distanciament i fins i tot l'enfrontament directe, les dues formacions van passar a reconèixer-se com a principals aliats.

De fet, Sánchez va identificar públicament Podem com el seu soci preferent; una condició que es va consagrar quan a l'octubre va segellar amb el líder del partit, Pablo Iglesias, l'acord per tirar endavant els Pressupostos que ahir van fracassar.

«Han quedat en evidència els límits clars del PSOE per governar en solitari», va sentenciar la portaveu parlamentària i número dos de Podem, Irene Montero. A més, Montero va deixar clar que la seva formació està preparada per sortir a guanyar les eleccions, i aconseguir «que hi hagi un Govern de progrés i sòlid, que sigui capaç de no cedir i trontollar davant les pressions dels reaccionaris i permetre que Espanya avanci i no torni al passat».

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va instar Sánchez a convocar ja eleccions generals perquè el rebuig del Congrés al seu projecte de Pressupostos per al 2019 posa fi a la seva «escapada» i confirma que la legislatura està «morta».

Paral·lelament, el líder del PP, Pablo Casado, va instar el cap de l'Executiu a posar data a les eleccions generals. Segons el seu parer, convocar els espanyols a les urnes en aquest moment és «una responsabilitat més que una prerrogativa» del president del Govern perquè «al final» la Cambra li ha fet una «moció de censura».

L'anunci, demà

Sánchez anunciarà si avança o no les eleccions generals després de la reunió de Consell de Ministres de demà. Des de l'Executiu no van especificar si serà ell mateix o un dels seus ministres qui faci aquest anunci, però sí que van deixar clar que la decisió que prengui el cap de Govern es comunicarà al final de la reunió.

De fet, ahir mateix agafava força al Govern la possibilitat que el cap de l'Executiu avancés les eleccions al 28 d'abril, menys d'un mes abans de les eleccions municipals i autonòmiques del proper 26 de maig. Així ho assumien càrrecs intermedis als ministeris, mentre que membres de l'Executiu treien importància al fet que convocar els comicis per al 28 d'abril suposaria iniciar la campanya electoral en plena Setmana Santa.

En aquest sentit, argumentaven que la recta final de la campanya, la que té més pes més en uns temps en què cada vegada són més els que decideixen el seu vot a l'últim moment, tindria lloc amb les vacances acabades i tothom de retorn ja en el seu lloc habitual de residència.