La devolució del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 al Govern per part del Congrés en la votació de totalitat deixa sense efecte l'anunciat increment en les partides dedicades a la dependència i inversions a diferents territoris, especialment a Catalunya, on havien d'augmentar especialment, així com una sèrie de modificacions d'impostos, entre elles la pujada de l'impost al dièsel.

En caure el projecte pressupostari, queden pendents les diferents modificacions tributàries amb què el Govern buscava augmentar un 9,5% la recaptació, fins als 227.356 milions d'euros, i que ara l'Executiu haurà de decidir si aprova a través de decrets llei.

A l'Impost de Societats, els Pressupostos contenien un tipus mínim del 15% sobre la base imposable per a grans empreses (el 18% per a les entitats financeres i d'explotació d'hidrocarburs) i una rebaixa de dos punts, fins al 23%, per a les companyies que no arriben a una facturació d'un milió d'euros.

A l'IRPF, el Govern establia una pujada de dos punts per a rendes del treball superiors a 130.000 euros i de quatre punts per a les de 300.000 euros, mentre que per a les del capital s'augmentava en quatre punts per a rendes d'estalvi de més de 140.000 euros.

També s'incloïa la pujada al dièsel, ja que es reduïa la seva bonificació per augmentar l'impost especial sobre el gasoil a 3,8 cèntims per litre. Per contra, es rebaixava l'IVA a diversos productes, com els d'higiene femenina (del 10% al superreduït del 4%) o a les descàrregues i subscripcions digitals de llibres, diaris o revistes (del 21% al 4%). L'IVA als serveis veterinaris passava del 21% al 10%.

Únicament segueixen la seva tramitació els dos impostos de nova creació, l'impost de transaccions financeres i el de serveis digitals, ja que una llei de pressupostos no pot contenir noves figures tributàries. Tots dos van ser aprovats en sengles projectes de llei, però encara no han iniciat la seva tramitació parlamentària, a l'espera que el Govern els defensi davant el Congrés.

Una de les partides que havia experimentat un augment més significatiu era la dedicada a la dependència, que experimentava en els Comptes una pujada del 58,3%, en pujar a 831 milions d'euros fins a la seva major dotació en el sistema, amb 2.231 milions.

Per altra banda, els Pressupostos contemplaven un augment del 10,2% per al sistema general de beques i ajudes a l'estudi, pressupostades amb 1.620 milions d'euros i establien una baixada de les taxes universitàries per deixar-les a nivells anteriors a la pujada experimentada el 2012 , habilitant per a això a les comunitats autònomes.

Pel que fa a habitatge, els Pressupostos que han estat tombats pel Congrés hi dedicava un 41% més que el de l'any passat, dotant amb 137 milions d'euros el Pla 20.000 habitatges per incrementar el parc d'habitatges de lloguer a preus assequibles o socials.

Així mateix, es pressupostaven 25 milions d'euros més per al programa de protecció familiar i de lluita contra pobresa infantil en projectes per millorar la situació de famílies en situació de vulnerabilitat i es dotaven 30 milions d'euros per augmentar els recursos de les entitats públiques autonòmiques de protecció de menors estrangers no acompanyats.

Diners per a infraestructures

Paral·lelament, en el projecte de Pressupostos,el Govern havia esbossat un augment de les inversions en infraestructures d'un 18% respecte els comptes de l'any 2018, aconseguint el major import inversor des de 2012 amb 10.029 milions d'euros. De totes elles, l'alta velocitat es «menjava» un de cada quatre euros pressupostats, en acumular 2.660 milions, més de la meitat dels 5.041 milions que havien d'estar dirigits al ferrocarril.