El rei Felip VI va destacar que «és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret», ja que sense respecte a la llei no hi ha «convivència, ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat» i «fallida dels principis morals i cívics de la societat». «Que no hi ha llibertat sense lleis s'ha sabut sempre, així com que sense lleis no hi pot haver democràcia», va afirmar el cap de l'Estat en rebre el Premi Mundial de Pau i Llibertat (World Peace and Liberty Award) que concedeix l'Associació Mundial de Juristes, «pel seu indestructible compromís amb l'Estat de Dret».

Felip VI va fer un llarg discurs ple de referències a com la llei és un element intrínsec de la democràcia. El cap d'Estat no va fer cap al·lusió a Catalunya, ni al judici contra els artífexs del Procés, però sí que ho va fer, molt poc abans, l'expresident Felipe González. L'expresident va elogiar el seu discurs del 3 d'octubre de 2017, dos dies després del referèndum independentista. Un «moment decisiu», va dir González, perquè s'estava presenciant com qui era un representant de l'Estat pretenia «destruir-lo».

En un acte celebrat al Teatro Real de Madrid, el Rei va destacar que el respecte a l'Estat de Dret en democràcia és la garantia dels drets i llibertats, i també el fonament de la convivència en pau, en línia amb la Declaració de Madrid que han adoptat els aproximadament 2.000 juristes de 67 països reunits a Madrid.

«El Dret no pot fer-ho tot, però també és cert que sense Dret no pot fer-se res que sigui legítim, durador, racional i segur», va assenyalar. I va deixar clar que democràcia i Estat de Dret són «realitats inseparables» i que defensar una implica necessàriament defensar l'altra.

A més, el Monarca va destacar que la Constitució és la guia de tots els seus actes, i la «independència i neutralitat de la Corona» és el seu «compromís cívic amb Espanya, al servei de la democràcia i la llibertat». «La Corona està indissolublement unida, a la vida d'Espanya, a la democràcia i la llibertat», va dir, repetint les paraules que va pronunciar en el 40 aniversari de la Constitució.

Acompanyat per la Reina, Felip VI va rebre el guardó visiblement emocionat, de mans del president de l'Associació, Franklin Hoet-Linares, i del president del World Law Congress, Javier Cremades, que es van referir al cap d'Estat com el «primer rei jurista» d'Espanya i com a estadista «capaç d'alçar la veu pels valors democràtics».

També va intervenir el president de la República de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, que va destacar la relació d'amistat entre els dos països. Posteriorment va dinar amb els Reis al Palau de la Zarzuela.

En les seves paraules, el Rei va recordar que les institucions democràtiques tenen problemes «a escala global», i va advertir que aquests s'han de resoldre «no abandonant la democràcia ni renunciant als seus principis», sinó enfortint i reivindicant, adaptant-la «sense desnaturalitzar» a cada època històrica «mitjançant amplis consensos». I va deixar clar que enfortir la democràcia és garantir la dignitat de la persona «per sobre de fronteres, cultures, religions o sentiments nacionals».

En línia amb la defensa del Dret que va ser la base de la seva intervenció, va incidir que «el Dret és el millor camí per a l'assoliment i el manteniment de la pau», un Dret que sigui «just» i format per normes i institucions «que impedeixin els excessos del poder, protegeixin les minories, empain als més necessitats i assegurin de la mateixa manera les llibertats ciutadanes».

A més, va remarcar que «davant del totalitarisme, la tirania i la demagògia, que tant mal han fet ja en el passat, cal proclamar i defensar la legitimitat del pluralisme polític, social, territorial, religiós o cultural».