La nova llei de crèdit immobiliari entrarà en vigor als tres mesos de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, i no als 30 dies, en avalar el Congrés l'esmena del Senat que donava més marge a les entitats financeres per adaptar-se a la legislació. Aquest canvi, que es va votar ahir al Ple del Congrés amb la resta d'esmenes introduïdes pel Senat a la llei, va ser avalat per PP, Ciutadans, PDeCAT, UPN i Foro Asturias, mentre que PSOE, Units Podem, Esquerra Republicana, Compromís, EH-Bildu i Coalición Canaria es van oposar, sense èxit, a l'esmena.

D'aquesta manera, la nova llei de crèdit immobiliari, que va ser aprovada definitivament pel Congrés i va quedar enllestida per a la seva publicació al BOE després d'aquest últim tràmit parlamentari, no entrarà en vigor almenys fins a finals de maig, una vegada que el termini màxim per a traslladar aquesta directiva europea va expirar fa ja tres anys, al març de 2016.

No obstant això, el Congrés sí que va rebutjar la proposta del PP per condicionar l'entrada en vigor de les noves condicions de transparència material -entre elles el nou repartiment de despeses- a un desenvolupament reglamentari.

Per altra banda, el Congrés també va revertir altres canvis introduïts pel PP a la cambra alta, com deixar a zero el tipus impositiu de l'IAJD, el conegut com a impost hipotecari, i la regulació d'un «crèdit verd» per fomentar les inversions d'eficiència energètica i la utilització d'energia renovable a edificis.

Paral·lelament, a les votacions d'ahir, el Congrés va recuperar les comissions per amortització anticipada a les hipoteques a tipus fix, que el Partit Popular havia duplicat al Senat. La nova llei fixa un límit màxim a aquestes comissions del 2% en els deu primers anys de vigència del crèdit i d'un 1,5% a partir de llavors.

Una modificació de la Cambra Alta que sí que es manté és la que afecta el caràcter retroactiu de la llei pel que fa a aquelles hipoteques amb clàusules de venciment anticipat, on es regulen les condicions d'execució del crèdit, en el que és el pas previ a un desnonament.

La llei finalment estableix que els consumidors amb hipoteques que continguin aquestes clàusules hauran de decidir quin règim li resulta més favorable i, per tant, si s'acullen a la nova llei hipotecària o a la vigent en la signatura del contracte.

Amb les votacions d'ahir al Congrés, es posa fi així a un tràmit parlamentari iniciat pel llavors ministre del PP Luis de Guindos, que va aprovar en Consell de Ministres el projecte de llei al novembre de 2017.

No obstant això, el gruix de la tramitació parlamentària s'ha produït ja sota el Govern del PSOE, que va intentar, sense èxit, un pas accelerat de la llei pel Congrés per la via d'urgència, i va haver de negociar-la amb la resta de forces. Finalment, la llei es va aprovar al Congrés amb els vots de PP, PSOE, Ciutadans, PDeCAT, PNB, i els vots en contra de Units Podem, Esquerra Republicana, Compromís i EH-Bildu.

Tasca pendent

Per part seva, la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, va assegurar davant el Ple del Congrés que el Govern farà «tot el possible» per poder completar la transposició de la directiva sobre normativa hipotecària, encara pendent d'un desenvolupament reglamentari de la llei. «Farem tot el possible en el que quedi de legislatura per poder acabar la transposició de la llei, ja que encara falta un seguit d'actes jurídics i intentarem fer-ho abans que acabi la legislatura», va explicar la ministra. Calviño va agrair als grups la seva tasca, ja que considera que les esmenes «han permès millorar el projecte» que havia arribat al Congrés de la mà de Luis de Guindos.