25 de febrer de 2019
25.02.2019

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


Sánchez: «La xenofòbia i el nacionalisme excloent no s'apaguen sols»

El president del Govern demana «perdó» en nom d'Espanya als que van patir l'exili durant una visita al sud de França que el va portar a Argelers El cap de l'Executiu ret homenatge «a aquella democràcia espanyola que va ser derrotada per la tirania» i lamenta que «les pàtries tornen a ser espais de conflicte»

24.02.2019 | 23:32
Pedro Sánchez, davant la tomba d´Antonio Machado. Independentistes protesten contra la visita del president el Govern central.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va recordar les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i de la II Guerra Mundial per advertir que avui a Europa «no es pot pensar que l'antisemitisme, l'homofòbia, la xenofòbia i el nacionalisme excloent són petits vents sense importància que s'apagaran sols». Va pronunciar un discurs a la platja d'Argelers on va estar el camp de refugiats espanyols després de la Guerra Civil, al final d'una jornada al sud de França que va dedicar a la memòria de l'exili. Abans va visitar les tombes de l'últim president de la II República, Manuel Azaña, i del poeta Antonio Machado.

Sánchez va afegir que el seu viatge també és una manera de demanar «perdó» en nom d'Espanya als que van patir l'exili com Azaña i Machado, als qui va destacar com a exemple del patiment, i va demanar igualment disculpes a tots els exiliats anònims. Considera que les disculpes arriben molt tard perquè «Espanya hauria d'haver-los demanat perdó molt abans per la infàmia», i també va al·ludir a Fernando Varela, últim president de la República a l'exili, i enterrat a París.

A més, «els seus afanys i el seu treball haurien servit per construir un país millor»: més obert i reconciliat, més florent econòmicament i més venturós, i va afegir que moltes dones -il·lustres o anònimes- van aspirar a la igualtat de gènere a la República, però no la van aconseguir per la guerra i la dictadura. Per tots ells, va defensar que les guerres no acaben fins que «tots els ciutadans poden tornar a les seves cases i reprendre la vida que van abandonar».

El discurs va evocar també el fotògraf Francesc Boix -combatent republicà a la Guerra Civil i supervivent del camp de Mauthausen-, com a reflex de la història europea d'aquell moment, i després l'escriptor i militant comunista Jorge Semprún: «Van ser europeus abans que existís Europa». Va fer referència a l'escriptor Albert Camus al principi i al final: «Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima i que de vegades el coratge no obté recompensa».

Sánchez va assenyalar que a Espanya es va lliurar la primera batalla que va enfrontar al segle XX «els qui defensaven la llibertat contra els que defensaven models totalitaris de societat. I els qui portaven la raó -la raó almenys de la democràcia- van ser derrotats».

Va ser el principi «d'un llarg exili de centenars de milers d'espanyols, molts dels quals van començar la seva travessia en aquestes platges», va lamentar en el seu discurs a Argelers, on va descobrir una placa: «El Govern d'Espanya rendeix tribut i homenatge a les exiliades i exiliats espanyols, lluitadors per la llibertat, en el 80è aniversari de l'exili republicà espanyol».

«Estic aquí per recordar-los a tots en nom d'Espanya. Per retre homenatge a aquella democràcia espanyola que va ser derrotada per la tirania» i a tots els que van lluitar per evitar-ho, va afegir el president del Govern.

En referir-se al present, va lamentar que la setmana passada es van profanar en un cementiri francès desenes de tombes de jueus: «A tota Europa sonen vents de xenofòbia. Les pàtries, que durant tantes dècades havien estat espais de trobada, tornen a ser-ho de conflicte».

A més, «les fronteres invisibles tornen a tenir murs. Els ports no deixen atracar vaixells plens de persones malaltes i famolenques», fet pel qual va demanar recordar el segle XX per no consentir-ho: enrecordar-se dels espanyols, francesos, alemanys, italians, britànics i polonesos que es van sacrificar per Europa. Després del discurs va visitar el Cementiri dels Espanyols, també a Argelers, com a símbol del record a tots els exiliats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit