La defensa de Sandro Rosell va qüestionar davant la Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional que aquesta instància sigui competent per enjudiciar l'expresident del Futbol Club Barcelona perquè entén que els fets es van produir fora d'Espanya, -a Brasil i Andorra- i constituirien, en tot cas, conductes que no eren punibles el 2006 a cap dels països implicats. Va afirmar a més que la investigació va ser prospectiva i va demanar la nul·litat.
Així ho va explicar el lletrat Pau Molins a la primera sessió del judici a Rosell, la seva dona, Marta Pineda; el seu soci Joan Besolí, el cunyat d'aquest, Antonio Ramos; el seu amic personal José Colomer i el seu presumpte testaferro, Sahe Ohanessian, tots ells acusats per la Fiscalia com a integrants d'«una estructura estable» que des d'almenys el 2006 s'hauria dedicat «al rentat de capitals a gran escala».
La sessió va començar amb 45 minuts de retard i poc després de començar es va suspendre durant mitja hora més per tal de solucionar problemes tècnics a la sala. El tribunal presidit per la magistrada Concepción Espejel va reprendre la sessió amb la discussió sobre les qüestions prèvies en què el fiscal Jose Javier Polo va defensar la incorporació de noves proves i la defensa de Rosell va sol·licitar directament la nul·litat.
La defensa considera que «és un artifici» de la Fiscalia «el fet de presentar com a membres d'una organització criminal aquestes persones», tenint en compte que no totes han participat en totes les operacions de presumpte blanqueig continuat que estan en qüestió i es tracta d' «un recurs totalment forçat per intentar mantenir la competència dels tribunals espanyols a les tres operacions». En concret, el Ministeri Públic demana 11 anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell, en presó provisional des de maig de 2017, per liderar una xarxa que va blanquejar prop de 20 milions d'euros. Sol·licita la mateixa pena i 54 milions de multa per a Besolí.
