El líder del PP, Pablo Casado, incorporarà en el seu programa electoral una llei de llengües perquè el castellà sigui vehicular a les escoles de tot Espanya; se senyalitzi en aquesta llengua a les zones urbanes i interurbanes, i que les llengües cooficials siguin un "mèrit però no un requisit excloent" en la convocatòria de qualsevol oposició en un lloc de treball públic.

En declaracions abans de visitar el Mobile World Congress (MWC) a les portes del saló, ha concretat que la norma també inclouria que el castellà es pugui fer servir en totes les comunicacions públiques de l'entorn administratiu.

"Que aquestes comunicacions administratives siguin obligatòriament en castellà i en una altra llengua cooficial a les comunitats on les tinguin. Però ha de ser en castellà. Per tant, cap espanyol serà sancionat si no les fa en la llengua comuna de tots els espanyols", ha dit.

Sobre l'ocupació pública, ha argumentat que obligar a conèixer una llengua cooficial per poder optar a una plaça de l'administració "llastra la mobilitat dels treballadors públics i la igualtat de mobilització entre espanyols".

"No és just que una persona de Granada no pugui concórrer a una plaça pública a Tarragona i una persona de Tarragona sí ho pugui fer a Granada. Totes les places d'ocupació pública s'han de fer en castellà, i una altra llengua oficial podrà ser un mèrit però mai un requisit oficial excloent", ha defensat.

Llengua vehicular

Segons la proposta de llei que incorporarà en el seu programa, el castellà serà llengua vehicular a l'ensenyament "sense prejudici que a les comunitats autònomes també pugui ser la llengua d'aquesta comunitat, tal com ha consagrat el Tribunal Constitucional, però no en detriment de la que ha de ser la llengua vehicular a tot Espanya".

Defensa que són "quatre punts de lògica a qualsevol país amb doble llengua" i que faltava regular el castellà per consagrar la igualtat d'oportunitats dels espanyols i la competitivitat.

També ha destacat que les llengües cooficials d'Espanya són una riquesa i les admira, però que el nacionalisme "les ha aprofitat, no per amor, sinó com a barrera identitària, per dur a terme el seu projecte nacionalista".

Regular la "llengua comuna"

Considera que les llengües cooficials s'han anat regulant estatutàriament i legalment en democràcia, i que "l'Estat del Regne d'Espanya ha apostat per elles", com assegura que demostren les classes de l'Institut Cervantes, el BOE traduït i les desconnexions de la televisió pública.

"No obstant això, no hi ha hagut una regulació del castellà, i el que proposem és que hi hagi una regulació de la llengua comuna dels espanyols sobre la base de l'article 3 de la Constitució, que diu que tenim tenim el deure de conèixer-la i el dret a fer-la servir", ha afegit.