28 de febrer de 2019
28.02.2019
Diari de Girona

Zoido es desmarca de les càrregues i culpa els Mossos de no complir l'1-O

L'exministre ha assegurat que ni ell va donar l'ordre a la Policia i la Guàrdia Civil d'intervenir l'1-O, ni tampoc la de posar fi a les càrregues

28.02.2019 | 21:00
Zoido es desmarca de les càrregues i culpa els Mossos de no complir l'1-O

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat de l'operatiu policial i de les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre, un dia en el qual la Policia va actuar de forma "proporcionada" davant del dispositiu "totalment insuficient" dels Mossos, que no van complir amb allò promès.

Com a màxim responsable d'Interior en aquell moment, la seva testifical en el judici del procés era una de les més esperades per algunes defenses, sobretot la de l'exconseller del ram Joaquim Forn, acusat de rebel·lió i sobre el qual pesa la responsabilitat de l'actuació dels Mossos en episodis clau com el 20-S o l'1-O.

Però, malgrat el seu càrrec, Zoido ha assegurat que ni ell va donar l'ordre a la Policia i la Guàrdia Civil d'intervenir l'1-O, ni tampoc la de posar fi a les càrregues. Aquesta decisió la van prendre els "operatius", i ell no la va examinar perquè no acostuma a "valorar els dispositius".

"Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer". D'aquesta forma ha traçat l'exministre una línia entre les seves funcions i el que era competència dels operatius policials, com van fer també ahir l'expresident Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría.

El que no l'ha eximit de defensar l'"actuació destacada" de les forces de seguretat l'1-O, on segons el seu parer es va desplegar una força "proporcionada i racional" en unes condicions "molt adverses" que els van obligar, fins i tot, "a replegar-se, en veure que era impossible accedir als col·legis".

Tot això en una jornada en la qual va resultar "impossible" complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum davant els "autèntics escuts humans" i la "resistència activa i organitzada" i en ocasions violenta que oposaven els votants.

I encara que es van veure imatges que no li resulten "agradables", l'actual diputat del PP ha reconegut que a vegades "per restablir l'ordre legal i constitucional no hi ha més remei que utilitzar de manera raonable la força".

No hagués passat el mateix, ha recalcat, si els Mossos haguessin complert amb el compromís adquirit en reunions anteriors a l'1-O, cosa que va motivar que el seu dispositiu fos "totalment insuficient", fins al punt que fins i tot en alguns llocs no es va veure presència dels antiavalots d'aquest Cos.

Encara que ha reconegut que van sorgir "problemes" amb els Mossos en els dies previs a l'1-O, un assumpte que no obstant això "portaven els operatius" i "a posteriori" va ser informat que alguns agents van arribar a simular que complien amb l'ordre judicial.

Zoido també ha condemnat les "actuacions violentes" que es van produir contra els agents aquell dia, però ha admès al seu torn que mai va aprovar les expressions d'aixecament que es van dirigir cap als agents destinats a Catalunya al crit d'"a por ellos".

En total, ha explicat, van ser 6.000 els policies nacionals i guàrdies civils que Interior va ordenar enviar a Catalunya, "en auxili" als Mossos i arran del 20 de setembre del 2017, on hi va haver "aglomeracions i manifestacions" pels registres practicats.

I ha assenyalat: "No ha de culpar-se la Policia i la Guàrdia Civil, sinó que han d'assumir la responsabilitat tots aquells que van assumir, van promoure, van incitar i van encoratjar la celebració del referèndum".

Zoido ha dit ignorar que el comissari a qui ell va ubicar en la direcció dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 era la mateixa persona que assistia a les reunions de seguretat prèvies a l'1-O per ordre del major Josep Lluis Trapero, qui va presentar algunes "reticències" donat el seu caràcter poc col·laborador i la seva renúncia a "estar coordinat" pel coronel Diego Pérez de los Cobos.

Hores abans que Zoido, ha estat el lehendakari, Íñigo Urkullu, qui ha testificat davant el tribunal, a qui ha relatat el paper d'"intermediació" entre el Govern central i el Govern que va desenvolupar per impedir la declaració unilateral d'independència (DUI) i l'activació del 155, a petició de moltes persones, amb un relat pròxim a l'exposat davant la Sala per l'exconseller Santi Vila, acusat de desobediència i malversació.

Després que ahir Rajoy negués qualsevol "mediació de res" en el procés, Urkullu ha revelat que en les seves converses amb Carles Puigdemont va constatar que aquest no volia "de cap manera" seguir endavant amb la DUI i que el llavors president del Govern central "no era molt donat a l'aplicació de l'article 155, realment".

Les seves gestions, desenvolupades ja des del juny del 2017, però més intensament els dies posteriors a l'1-O, van afavorir un "acord" perquè es convoquessin eleccions a Catalunya i es renunciés a la DUI, malgrat que Rajoy mai va ser "taxatiu" al garantir que no s'aplicaria el 155 si havia comicis.

Però va ser cap al migdia del 26 d'octubre, segons ha explicat Urkullu, quan Puigdemont li va comunicar que, "lamentant-ho", no podia convocar eleccions perquè "les persones que estaven manifestant-se a la plaça Sant Jaume se'ls estaven rebel·lant i també tenia pressió en el seu grup".

Sobre l'1-O també s'ha manifestat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha afirmat que "les càrregues policials brutals van alterar completament la jornada", però que no creu que van ser espontànies, sinó que van respondre a una "instrucció política", pel que "la ciutadania té dret a conèixer la veritat".

Perquè, com ha dit, el referèndum "no va ser de cap institució ni partit", motiu pel qual ha lamentat que es jutgi líders polítics per aquesta consulta: "Si estem aquí per l'1-O, hauríem d'estar milions de persones".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook