L'ex-número dos d'Interior José Antonio Nieto ha assegurat que l'1-O es va celebrar perquè els Mossos no van actuar per impedir-ho, en una jornada en què es va donar "el pitjor escenari possible" i on "tècnicament" no es van produir càrregues però sí un ús de la força que va resultar el "mínim imprescindible".

Nieto, que s'ha presentat davant el tribunal com el màxim responsable del dispositiu policial de l'1-O, ha fet una fèrria defensa de la intervenció de la Policia Nacional i Guàrdia Civil davant la "ineficàcia i absència" dels Mossos, que "no tenien el més mínim interès" a coordinar-se amb les forces i cossos de Seguretat de l'Estat ni a complir les instruccions judicials de l'1-O.

Una jornada en què l'exsecretari d'Estat de Seguretat ha revelat que el Govern va suggerir al Govern tres dies abans de l'1-O que es pogués votar "en places o llocs oberts" on no es vulnerés l'ordre judicial d'impedir-ho, però "no hi va haver ni el més mínim gest de cessió".

Al respecte, l'Executiu central va plantejar que "si es tractava d'evidenciar capacitat de mobilització de l'independentisme", això "no s'evitaria", per la qual cosa existia l'opció que se "simulés" el referèndum en carrers i places, però, ha afegit, "no hi va haver cap interès i hi va haver una convicció absoluta de mantenir l'1-O".

L'interrogatori de Nieto s'ha prolongat quatre hores, el més llarg d'entre els testimonis fins a la data i fins i tot més que molts acusats, conscients les parts que es tracta d'una prova fonamental per provar l'ús de la violència en el procés, que és la clau de volta del delicte de rebel·lió.

Però Nieto ha fet pinya amb l'actuació policial de l'1-O, que ha qualificat d'"exemplar" perquè "l'ús de la força va ser el mínim imprescindible" malgrat que "l'entorn era molt complex", la qual cosa va provocar, en ocasions, que els policies es repleguessin d'alguns col·legis davant el "greu risc" cap a la seva integritat física, per la qual cosa s'ha mostrat convençut que s'acabaran arxivant les causes obertes contra les desenes de policies imputats.

Ha precisat que no hi va haver cap "ordre política" ni de cap altra instància per deixar d'intervenir a la tarda i que les imatges de ferits no van tenir "cap influència" en aquesta decisió, que ha justificat per una "qüestió física", perquè els efectius portaven moltes hores de treball i el gruix de la seva actuació havia de realitzar-se entre les 07.30 i les 10.00 hores.

Una franja horària clau en la qual, segons ha dit, es van trobar amb el "pitjor escenari previst" perquè "els Mossos no actuaven" i es va donar un "nivell de resistència més gran" al contemplat per part dels favorables al referèndum que va desembocar en situacions de "violència" contra els agents, si bé cap va haver d'agafar-se la baixa mèdica.

Sense despenjar-se un sol instant en la seva defensa dels cossos de seguretat, Nieto ha admès l'"ocupació de la força" per part de la Policia i la Guàrdia Civil, en alguns casos de "forma cridanera", encara que ha matisat que la seva actuació no s'enquadra "tècnicament" en una càrrega policial.

I ha situat tota la responsabilitat de l'1-O en els Mossos fins al punt d'estar "convençut" que mai s'hagués celebrat el referèndum si la policia autonòmica hagués complert, perquè "l'anormal va ser el que va succeir", és a dir, "que no fessin cas".

Nieto ha estat clar: "Si els Mossos de forma clara i evident haguessin manifestat la seva voluntat de complir el mandat judicial, el referèndum no s'hauria celebrat, estic convençut que s'hauria desconvocat". Però, ha afegit, "no hi va haver el més mínim interès" en que així fora.

De fet, ha afirmat que l'"alineació" del major Josep Lluís Trapero amb el Govern era "total", encara que van confiar que els altres comandaments dels Mossos d'Esquadra no donarien l'"esquena" a l'ordre d'impedir l'1-O, encara que "desgraciadament no va ser així".

Nieto ha indicat que el Govern partia amb la idea de "confiar" en els Mossos i que la Policia i la Guàrdia Civil auxiliarien a la policia autonòmica per complir les resolucions judicials, encara que progressivament van començar a "dubtar" d'aquesta confiança que "ja era mínima" quan es va produir la Junta de Seguretat el 28 de setembre.

I ho ha il·lustrat amb l'exemple que va donar Trapero quan li va preguntar si veuria necessari l'ús de la força l'1-O.

"Si hi ha nens i persones grans, no", li va contestar Trapero, segons Nieto, que ha subratllat que va tenir "clar" que es va tractar d'una "excusa" per finalment no haver d'intervenir.

Encara que la major part de l'interrogatori s'ha centrat en l'1-O, Nieto ha dit que el "punt d'inflexió" va ocórrer el 20-S en el que l'absència d'antiavalots dels Mossos crec la sensació que "no havia límits" per als concentrats fins al punt de "destrossar" els cotxes de la Guàrdia Civil allà estacionats, segons el seu parer, "una mostra important" de la violència que allà es va donar.

D'aquí la "preocupació" per la seguretat de la comitiva judicial que registrava la Conselleria d'Economia davant unes manifestacions que "no eren espontànies", sinó que "hi havia una organització darrere", en què ha situat els CDR.

Amb tot, Nieto ha reconegut la derrota en el relat sobre el que ha passat en matèria de seguretat en el procés i ha explicat que els independentistes van aconseguir que es capgirés la realitat, fins al punt que es va distorsionar "el normal", que és que la Policia actuï per evitar un delicte i que la resta dels ciutadans acatin i respectin aquesta actuació policial.