Els turistes i fidels que visitaven l'Abadia de Montserrat un assolellat diumenge de febrer semblaven parar poca atenció a dos homes amb pancartes que demanaven la secularització de l'abat per encobrir abusos sexuals a la poderosa institució. Però els dos homes, que afirmaven haver estat abusats sexualment a la infància, s'estan fent escoltar dins i fora d'Espanya per la pressió a què està sotmesa l'Església catòlica, a la qual se li exigeix aclarir els casos d'abusos del clergat. El Vaticà va culminar diumenge passat una cimera històrica de bisbes de tot el món per fer front a la crisi d'abusos sexuals.

Miguel Hurtado, un psiquiatre infantil català de 36 anys amb residència a Londres, va iniciar una petició a la plataforma Change.org per estendre els terminis de prescripció de delictes d'abús sexual contra menors fa gairebé tres anys, i des de llavors ha superat les 520.000 signatures.

A Espanya, un dels països amb més tradició catòlica, els activistes consideren que hi ha milers de casos silenciats per l'Església que podrien començar a sortir a la llum a partir d'ara.

Hurtado és una de les víctimes espanyoles que van acudir fa uns dies a Roma amb motiu de la cimera eclesiàstica. El papa Francesc «no es pren seriosament el problema», es lamentava a l'inici del conclave.

Abusos a Montserrat

«En el meu cas el més dur no van ser els abusos, va ser l'encobriment», sosté Hurtado. Afirma que l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va silenciar durant més de 20 anys els abusos que va patir per part del sacerdot Andreu Soler quan es va unir als 16 anys als Scouts que dirigia aquest home, que va morir el 2008.

Hurtado afirma que el seu abusador, 50 anys més gran que ell, va tocar els seus genitals amb l'excusa de dir-li que la masturbació era una cosa dolenta, i que fins i tot va intentar besar-lo amb llengua en una ocasió, cosa que va deixar l'Hurtado adolescent «petrificat, sense saber què fer» .

L'Abadia va dir al gener que l'abat no va conèixer aquestes acusacions fins que va ocupar el càrrec, l'any 200o. La institució va prometre llavors «actuar amb total transparència» i va demanar «perdó». No obstant això, fa uns dies es van fer públiques unes gravacions que va fer el mateix Hurtado a l'abat de Montserrat en què aquest afirmava conèixer els abusos del sacerdot Andreu des dels anys setanta, contradient la versió oficial que circula.

L'Església ha estat criticada en nombroses ocasions pel tractament de la crisi d'abusos sexuals, que va fer públic el modus operandi de traslladar clergues depredadors de menors a altres centres en comptes de ser secularitzats o posats en mans de les autoritats. Semblava que hi havia alguns canvis a l'Església espanyola, ja que el 12 de febrer la Conferència Episcopal de Tarragona va demanar disculpes a les víctimes d'abusos i el passat mes de novembre el bisbe Gil Tamayo va dir que hi havia hagut un «silenci còmplice» per part de l'Església. En tot cas, dimecres la Conferència Episcopal va dir que no investigarà els abusos de sacerdots en el passat.

Un altre cas que s'ha fet públic és el de Teresa Conde, una professora de filosofia de Salamanca que afirma haver estat violada per un sacerdot i director de col·legi 30 anys més gran quan tenia 14 anys. Les agressions es van prolongar durant gairebé tres anys. «El violador va quedar impune llavors i els encobridors són immunes ara», sosté la dona, que no va ser capaç d'explicar a la seva família el que havia patit fins als 42 anys pel trauma que li va causar.

Conde va assenyalar haver estat educada com a dona en la submissió a l'home i no haver començat a viure plenament fins que el seu abusador va morir, fa tres anys. El Pare Daniel García, ministre de la provincial nord de l'ordre dels Trinitaris a Espanya, va corroborar la seva història, afegint que el sacerdot va reconèixer que les acusacions eren certes.

Un altre dels casos que ha sortit a la llum pública és el del guia turístic Fernando García Salmones, que va ser violat als 14 anys per un capellà del col·legi Claret de Madrid. «Una tarda plujosa va venir al pati a buscar-me. Em va oferir anar a la seva habitació. Es va adonar que era vulnerable i estava desvalgut. Era un petit ratolí espantat», recorda. Aquella tortura va durar més de tres anys. Anys després, va fer teràpia per por de convertir-se «en un altre depredador».