El polític José Pedro Pérez-Llorca, un dels set ponents de la Constitució, va morir ahir a Madrid als 78 anys a causa d'una malaltia pulmonar. La seva capella ardent s'instal·larà al Tanatori de La Paz a Tres Cantos.
La mort de Pérez-Llorca fa que siguin cinc els ponents de la Carta Magna que han perdut la vida; queden vius Miquel Roca i Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón. La seva mort es va produir només uns mesos després del 40 aniversari de la Constitució.
Pérez-Llorca va ser ministre de la UCD al Govern d'Adolfo Suárez, ocupant les carteres de Presidència i Relacions amb les Corts, Administració Territorial i Afers Exteriors. Va ser diputat només durant la primera legislatura de la democràcia, abandonant l'activitat política el 1982 després del triomf del PSOE.
El polític gadità va ser ponent constitucional de la UCD al costat de Gabriel Cisneros i Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón. Precisament va ser Cisneros el primer pare de la Carta Magna que va morir, va ser el 2007 als 67 anys d'edat. Cisneros va tenir una dilatada carrera política amb càrrecs de rellevància des de 1971. El 1989 va entrar al PP i va ocupar un escó al Congrés fins a la seva mort.
El 2009 va morir Jordi Solé Tura als 79 anys. Va ser el ponent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i va viure a París i Bucarest a l'exili abans de tornar a Espanya i passar diversos mesos a la presó. Posteriorment va ser ministre de Cultura amb Felipe González des de 1991 fins a 1993 i senador amb el PSOE fins al 2004.
El 2012, separats per només sis mesos de distància, van morir els ponents d'Alianza Popular, Manuel Fraga, als 89 anys, i PSOE, Gregorio Peces Barba, als 74. Fraga, històric dirigent de la dreta espanyola, va ocupar càrrecs de rellevància política i institucional durant cinc dècades. Durant 15 anys va estar al capdavant de la Xunta de Galícia i va abandonar la política activa el 2011 com a senador.
Peces Barba, president del Congrés de 1982 a 1986, va tornar a la vida acadèmica després d'aquesta experiència i es va centrar en la creació de la Universitat Carlos III, de la qual va ser rector fins al 2007. El 2004 va ser nomenat alt comissionat per al Suport a les víctimes del Terrorisme pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, un càrrec de nova creació que va deixar el 2006.
Amb la mort de Pérez-Llorca només viuen dos pares de la Constitució: el que també va ser ponent d'UCD, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, i el representant de Minoria Catalana, Miquel Roca. Precisament Roca va recordar l'exministre de la UCD com un «home constructiu, un home que aportava solucions i un home amb el qual podies entendre't». «Sabia Dret Constitucional i buscava la manera de trobar solucions i avançar. Amb ell vam construir no només la Constitució, sinó que després va tenir un paper enorme en les negociacions de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i altres qüestions», va destacar Roca.
Grans elogis
L'expresident del Govern Felipe González va destacar la seva actitud de diàleg quan es va aprovar la Constitució de 1978, tan necessària llavors i tan absent en el context polític actual d'Espanya. Paral·lelament, els expresidents del Govern Mariano Rajoy i José María Aznar van coincidir a destacar la intel·ligència de Pérez-Llorca i van posar en valor la seva trajectòria política sempre al servei d'Espanya. «El recordarem sempre per la seva elegància, intel·ligència i bonhomia dedicades al servei d'Espanya», va assegurar Rajoy. La vicepresidenta del Govern i ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Carmen Calvo, va destacar el «meravellós llegat» de Pérez-Llorca, del qual va dir que ha estat «un exemple d'equilibri».
